Cinema

Laura Ferrés

cineasta

“Mostro un personatge que manté la dignitat ”

El format curt és interessant sobretot per als directors, perquè és més fàcil tenir llibertat

Laura Ferrés (Barcelona, 1989) no va necessitar buscar inspiració gaire lluny per al curtmetratge que l’ha donat a conèixer: el seu pare i el Prat del Llobregat, la ciutat on va créixer, són el protagonista i l’escenari del seu segon film, Los desheredados. Amb 28 anys, va ser l’única representant de tot l’Estat seleccionada en el darrer Festival de Canes, en la secció Setmana de la Crítica, i es va endur el premi Leica Discovery al millor curtmetratge d’aquesta secció.

Com va aconseguir que el triessin per a la Setmana de la Crítica de Canes?
El vaig inscriure a través del web, no hi va haver cap intermediari. L’escullen, però tu no saps per què. Un cop allà, coneixes la gent de l’equip de programadors i ja t’ho expliquen.
Què els va agradar?
Està bé, perquè els van arribar coses que jo volia mostrar. Els va sorprendre el personatge del meu pare, i altres qüestions com la barrera entre documental i ficció. Vam rodar mentre el meu pare estava tancant la seva empresa, un negoci petit d’autocars, però alhora hi ha certes parts més ficcionades, més properes a la ficció. Els va agradar que aquesta barreja no quedés forçada, documental i ficció van bé de bracet en el curt. També els va semblar emocionant, un homenatge bonic, i el fet que, tot i que el marc és bastant dramàtic, el meu pare desfent-se del seu negoci, el curt conté un missatge positiu, és un personatge que es manté ferm davant la inestabilitat professional i conserva la dignitat.
La va sorprendre que li donessin el premi?
Et sorprèn, sí. També és veritat que, ara que han passat uns quants mesos, estic més sorpresa encara, perquè tot va ser molt ràpid: la selecció, acabar d’enllestir-lo, anar allà, el premi... És després, que t’adones realment del que ha passat. El jurat em va dir que havia estat una decisió unànime.
D’on sorgeix la idea de fer el curtmetratge?
Feia temps que tenia curiositat per rodar alguna cosa amb la meva família, l’origen és així de simple. Quan el meu pare va dir que tancava l’empresa perquè arran de la crisi no s’aguantava, em vaig adonar que era llavors o mai, i que aleshores tenia sentit fer alguna cosa amb ell, acompanyar-lo en aquest procés. A mesura que ho escrivia, filmava i muntava, es va anar perfilant aquesta idea de la dignitat. No només era fer-li un retrat, sinó mostrar un personatge que mantingui la dignitat. En aquesta situació és realment complicat mantenir aquesta posició, però com a cineasta m’interessa plantejar aquest tipus de missatges.
Portarà aquest format entre la ficció i documental a un llargmetratge?
Estic aprofitant aquests mesos d’estiu per començar a escriure un llarg. És una mica d’hora per explicar de què tracta, però és una possibilitat.
Pot ser que faci abans un altre curt?
M’agradaria fer un llarg, però si el que em ve al cap és una història que encaixa amb el format curt, el faré; el que importa és el que vulguis explicar. Els dos formats tenen la seva complicació. Per omplir els minuts d’un llarg, òbviament necessites més mitjans. Però explicar una història en poc temps també té el seu mèrit. El format curt és interessant sobretot per als directors, perquè és més fàcil tenir llibertat en un curt que en una pel·lícula. No el pots fer sol, però pots arribar a tenir més llibertat. Jo, de fet, Los desheredados el vaig començar pel meu compte i després vaig contactar amb la productora Inicia Films.
El seu pròxim projecte girarà també entorn de la família?
La família és un tema que sempre m’ha interessat. L’altre curt que he fet, A perro flaco, que és el projecte final de l’Escac, encara que és de ficció i amb una estructura més clàssica, ja tracta el tema de la família. I també dels diners i les preocupacions del dia a dia, el que passa és que més centrats en una jove.
A ’Los desheredados’ no verbalitza que l’empresa tanca. Busca suggerir, més que l’explicació explícita?
Sí, em sembla més interessant que l’espectador vagi omplint els buits amb el seu cap. Al principi, que quedés clar que l’empresa tancava em semblava important, però en començar a muntar, vam veure que no era tan necessari. Em sembla més interessant que sigui una cosa que pot arribar a quedar a l’aire.
Ho tenia tot pensat o va rodar molt i després va triar?
Jo sóc més bé de gravar poc. El primer curt el vaig rodar en 35 mm i per força ho havia de pensar més. Aquest últim el vaig gravar en càmera de vídeo digital i ho podria haver gravat de moltes maneres diferents per cobrir-me, però, sincerament, això no em motiva gaire. Prefereixo pensar bé com es pot treure més significat a la imatge d’allò que està passant.
Què li agrada del cinema com a forma d’expressió?
La veritat és que la decisió d’estudiar cinema... no diré que va ser poc meditada, simplement és que des de petita m’agradava molt mirar pel·lícules. Em cridava l’atenció en general tot el que és artístic, vaig estudiar el Batxillerat artístic, però el que m’agradava realment era mirar pel·lícules, i quan vaig haver d’escollir una carrera, com que no tenia una vocació gaire clara, vaig pensar que potser m’agradaria provar de fer-ne. Ni tan sols quan n’estudies ets conscient del que significa fer cinema, estàs en un ambient que no és real. Quan surts i t’has de guanyar la vida, sense el suport de l’escola, és una altra història, és quan realment comences a veure què significa fer cinema. Però, tot i les dificultats, simplement disfruto molt podent portar a imatges una història.
Quins referents té, en cinema i altres arts?
M’agrada molt Aki Kaurismäki, era una de les referències per al curt. M’agrada molt la fotografia. Quan vaig entrar a l’Escac, em volia especialitzar en direcció de fotografia, però em vaig adonar que m’agradava estar al capdavant dels projectes i fer les meves històries, i em vaig decantar per la direcció. La fotografia m’interessa molt. Com a hobby, faig moltes fotos, perquè fer cinema és un procés llarg i difícil, i les fotos em permeten expressar-me artísticament d’una manera més immediata. Està bé trobar referents a la fotografia, la literatura, la pintura... A mi em funciona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda