Cultura

Hooper, mestre de la por

Mor als 74 anys el director de la cèlebre ‘Poltergeist’ (1982) i de ‘La matança de Texas’, una pel·lícula que va revolucionar el gènere de terror als anys setanta

El cinema fantàstic i de terror és el més innovador i creatiu, com reivindiquen sovint els responsables del Festival de Sitges, i Tobe Hooper, mort ahir a Los Angeles a l’edat de 74 anys, va revolucionar aquest gènere. Amb aquestes dues premisses, sens dubte ens ha deixat un dels cineastes que més ha renovat el llenguatge cinematogràfic i hi ha deixat petjada, gràcies sobretot a la seva segona pel·lícula, La matança de Texas (1974).

“Tobe Hooper va transformar la indústria del cinema de terror”, afirma sense embuts el portal de cinema Imdb. Nascut a Austin (Texas) el 1943, Hooper va escriure i dirigir La matança de Texas amb un pressupost molt baix, 300.000 dòlars, però el va consagrar com a director i guionista. Aquest descens cap als instints més execrables de l’ésser humà –inclòs el canibalisme– a través d’un grapat de personatges monstruosos que viuen en una zona aïllada de Texas. Cinc joves van a parar allà i es converteixen en les seves víctimes. La matança de Texas va convertir en una icona del cinema de terror Leatherface, el carnisser amb màscara de cuir que mata amb una serra mecànica. L’ús emfàtic que feia del so i la música va crear escola i s’ha consolidat en el gènere.

Més horrors

Tobe Hooper va tornar a destacar el 1981 amb La casa de los horrores, amb la mateixa estètica lletja i un argument similar al film que el va fer famós, i un any després es va associar amb Steven Spielberg per rodar Poltergeist, un dels films de terror més populars de tots els temps. La història d’una família mitjana nord-americana que és víctima de fenòmens paranormals a la seva pròpia casa va situar els efectes especials al centre mateix de la trama i del gènere de terror modern.

La personalitat creativa de Tobe Hooper, que havia mostrat sobretot en el cinema de sèrie B, va acabar eclipsada per la indústria, com passa sovint, i des de finals dels vuitanta va treballar sobretot per a la televisió. En total, va dirigir 37 produccions, repartides a parts iguals entre la pantalla gran i la petita. Altres pel·lícules seves destacades són Trampa mortal (1976) i Força vital (1985).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cultura

L’origen de la Bruixa Avorrida

Roser Capdevila publica una autobiografia il·lustrada per a adults en què podem trobar alguns dels personatges de ficció que han sortit als seus contes

Barcelona
 
Mirador

La llibertat d’Albert Serra a Berlín

 
Cultura
circ

Un espectacle de gran altura

Girona
 
Comunicació

Les invitades incòmodes

Girona
 

Cinema divers

barcelona
 
Llibres
Memòria històrica

Les cartes de l’exiliat escalenc

L’escala
 

El moll de l’os de les cançons

BARCELONA
 
JORDI BILBENY
ESCRIPTOR, INVESTIGADOR I DIRECTOR DE L’INSTITUT NOVA HISTÒRIA

“Pensem que la història està adulterada i no per casualitat”

arenys de munt
 
NÚRIA BALLESTER
PRESIDENTA DE CASES ICÒNIQUES DE CATALUNYA

“Hem de convertir els museus en llocs que connecten amb la gent”

El Vendrell