Una direcció vacant

El teatre Akadèmia busca nova direcció artística. L’abril passat, l’actriu Mercè Managuerra va dimitir després de 10 anys de perseverança i complicitat amb Elsa Peretti, que van engegar juntes el 2007. Ahir es va presentar una temporada de transició dirigida per Guido Torlonia, Al galop (2014 i 2015), L’amant (2016) i Sik Sik y otros (2016). El director signarà dues peces, Caro, maestro, que homenatja Strehler (en unes lectures dramatitzades en què relleven Carme Elias, Mario Gas, Marisa Paredes, i també els jovesPep López i Carlota Olcina, a l’entorn de Nadal) i Link Link Circus, amb Isabella Rossellini, filla d’Íngrid , que suposa la primera coproducció internacional de la salaBergman. L’Akadèmia convoca els joves artistes perquè presentin propostes per liderar les futures temporades a la sala.

En realitat, el cartell és fidel a la família artística conreada per Managuerra. Perquè repeteix l’adaptació de Yerma, de Marc Chornet. Perquè es dona continuïtat al primer concurs de microteatre (Yes potser és l’obra del grup guanyador del curs passat). A3 presenten una tragicomèdia de Marguerite Duras, sobre un futur polític apocalíptic. També repeteix la directora Loredana Volpe, ara fent una adaptació d’Espectres, d’Ibsen. Emilià Carrillà i Boris Rotenstein tindran espai en l’aparador al teatre francès (l’any passat l’aproximació va ser a la cultura italiana).Entre les novetats, Dei Furbi i la seva dramatúrgia del darrer conte de Kafka, Oklahoma estrenat al Grec fa uns mesos; Marta Gil, que adapta Sis escenes d’un matrimoni, de Bergman, i la invitació a Thomas Richards per posar en pràctica la tesi de Grotowski. sobre “l’objectivitat del ritual” a partir de Sin fronteras, una peça que indaga sobre les cultures hispanes