Música
Alex Dee
Músic
“Els concursos de la tele no fan cap favor”
Li agrada dir que és nascut l’any de Purple Rain (1984), ja que Alex Dee, nom artístic d’Alex Delgado, té en Prince la seva major referència musical. Dotat d’una bonica i versàtil veu, Alex Dee va aterrar a Barcelona el 2012 des de la seva Màlaga natal per estudiar cant modern a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i buscar-se “la vida”. I la va trobar, perquè, avui en dia, aquest jove cantant i compositor viu totalment de la música com a vocal en formacions estables com ara Powafunk, el grup de música espiritual negra masculí The Gourmets Vocal Quartet i el seu propi grup, amb què prepara el seu primer disc en solitari.
Com es va introduir en el món de la música?
Vaig estudiar piano i composició clàssica i, malgrat que havia cantat tota la vida, mai no m’havia plantejat ser cantant professional. Però, amb el temps, vaig descobrir que la meva autèntica vocació era cantar, així que vaig venir a Barcelona, que és un dels pocs llocs de l’Estat on es pot estudiar cant modern.
I li ha anat bé, contradient una mica allò que és tan difícil per a algú que comença viure de la música. Com s’ho ha fet?
Sempre animo els meus companys que es busquen feines de mitja jornada que concentrin tota la seva energia en la música. La realitat és difícil, sí, però és difícil compaginar segons què amb assajar concerts i preparar-los a fons. Vaig fer classes un temps, però vaig decidir deixar-les per concentrar-me totalment a cantar perquè aquesta és la meva vocació. Prefereixo fer tres concerts que fer una classe, i no és que no m’agradi. Però crec que és millor concentrar-se mentalment cap on vols que es dirigeixi la teva energia. I m’ha sortit bé.
La seva formació inicial és clàssica, però canta en un grup de ‘funk’, en un d’espirituals tradicionals negres... Per què aquesta aposta per la música negra?
Des de petit, he escoltat de tot, però sempre m’ha cridat més l’atenció la música afroamericana, sobretot Prince, Stevie Wonder, Marvin Gaye, Al Green, Chaka Khan, Sam Cooke... Tots ells són els meus grans referents.
Poc després de la mort de Prince, va homenatjar el cantant amb un concert al Jamboree, que després ha anat repetint en altres espais i que el portarà també a Oslo al novembre.
Amb la seva mort, vaig sentir la necessitat de retornar-li tot el que m’havia donat, perquè, sens dubte, Prince és especial per a mi perquè és el músic que més he escoltat en la meva vida. També em va passar amb David Bowie, perquè li veig certa similitud amb Prince com a artistes camaleònics, difícils d’entendre si no t’immergeixes en totes les seves diferents èpoques i etapes. Tots dos juguen amb la imatge, amb la confusió de gèneres i la sexualitat. M’interessen perquè són artistes complets que sempre van més enllà de la música.
També ha versionat David Bowie, a l’Auditori en l’espectacle ‘Revisiting Bowie’, i George Michael. Com aconsegueix interpretar grans artistes sense imitar-los, però atrapant una mica el seu esperit i sense deixar de ser vostè mateix?
Es tracta d’homenatjar i no de parodiar. Però he de confessar que aquest tema per a mi és complicat, perquè al principi, com a autodidacte, vaig aprendre a cantar imitant. Em posava Marvin Gaye, Prince, i no parava fins que aconseguia que em sortís com a ells. Quan vaig arribar a l’Esmuc, un professor molt estimat, Ignasi Zamora, em va dir que tenia una veu molt versàtil, però que el que volia era sentir-me a mi. Això era un problema per a mi, perquè imitant ja em sentia jo. No sentia que fos menys honest cantar a la manera de. A poc a poc, però, crec que he anat trobant una veu pròpia.
Els últims anys, sembla com si ens vulguessin vendre que l’única manera d’accedir al triomf com a cantant és a través dels concursos i programes de realitat televisiva.
Fan més mal que bé aquests programes; no fan cap favor a la música. La majoria tenen música enllaunada, gairebé no contracten músics... Venen una idea de la música que és irreal. Molts cops, el primer que et pregunten quan saben que ets cantant és “surts per la tele?” o “per què no et presentes a La voz?” Com si tota l’activitat musical hagués de passar per ser famós o un personatge televisiu.
Prepara el seu primer disc com a Alex Dee. Què hi trobarem?
Fins ara, he aparegut en els discos de Powafunk i The Gourmets, però ara preparo el meu primer disc, produït amb Kquimi Saigi i Arnau Figueres. Serà en anglès, es dirà Morning’//Moaning’ i el gènere és R&B amb bastant component electrònic i funk. Gairebé tots els temes són meus, llevat d’alguns de Kquimi Saigi.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
