“La vida és més original que un guió”

José Luis Guerín em va donar classes. Aquí és on per primera vegada em va interessar el documental. Alguns documentals, com ara Tren de sombras o En construcción, em van impressionar més que pel·lícules de gent d’aquí. En part, vaig voler fer documentals per haver estat a Barcelona. Després em vaig adonar que la meva personalitat donava més per fer ficció. Però sempre vaig mantenir un cert esperit documental, en el treball amb els actors, rodar amb equips petits, en escenaris reals, sense llum...

Menys una de les actrius, els altres volen dedicar-se a la interpretació, i van estudiar els diàlegs i vam assajar. Mai ho havia fet abans. De tota manera, sempre m’ha agradat deixar que la vida passi davant de la càmera, i que hi hagi accidents que poden aportar coses. Sempre deixo una finestra oberta al que pugui succeir, però amb molta planificació. Així surten moltes coses interessants de les meves pel·lícules, són accidentals. Has d’estar obert a això i no sentir-te un Déu. La vida i la realitat sovint són més originals que tu, que el teu guió o la teva idea.

Sí, un article va inspirar certes parts de la història. Va sortir en un setmanari local especialitzat en accidents i crims de Guanajuato, on jo visc. Era molt provocador, la portada ofenia el difunt, el denigrava per la seva preferència sexual. Va resultar que era algú que havia passat la vida treballant a l’hospital, ajudant la gent; l’assassinen per la seva tendència sexual, el tracten així al diari i ningú protesta ni diu res. Això té per mi un significat sobre la societat, i aquí va començar la història. El protagonista està amb una dona perquè la societat i la família li ho exigeixen així, i això causa molta violència.

La criatura, a criteri meu, pot arribar arepresentar d’una manera visual i metafòrica el que ells senten, la seva sexualitat. Per mi és una forma pràctica i visual per mostrar-la. Era difícil representar aquests aspectes, i aquest element de gènere, de ciència-ficció, enlloc de fer la pel·lícula més fantàstica em permet endinsar-me més en els personatges, a les seves emocions i realitat psicològica. És una criatura del cinema, de la imaginació cinematogràfica. Va ser complicat i arriscat, però cal prendre riscos i agafar camins de possibles fracassos o ridículs. Qualsevol cosa que valgui la pena ha de córrer el risc de fracassar.