Dos estendards a Ripoll

Històricament, existeix una estreta vinculació entre Mataró i Ripoll arran de l’estendard que llueix a la nau central del monestir. “Els mataronins i els maresmencs es van abocar en la restauració del monestir en plena Renaixença, com a símbol del que representava”, recorda l’arxiver comarcal Alexis Serrano. Aleshores va ser quan l’il·lustre mataroní Josep Puig i Cadafalch va dissenyar, per encàrrec de l’Associació Artística Arqueològica Mataronesa, l’estendard modernista que es va lliurar el dia 1 de juliol de 1893 en les festes de la consagració de la basílica restaurada. El reconegut arquitecte també va fer la làpida commemorativa de la Unió Catalanista que es conserva al porxo de la basílica.

La recerca i la divulgació del Grup d’Història del Casal sobre la implicació de Mataró en la restauració del monestir de Ripoll va culminar el 1997 col·locant un nou estendard de Santa Maria de Ripoll. Substituïen així el que havia dissenyat Puig i Cadafalch i que van fer despenjar a trets i destruir durant la Guerra Civil. Els mataronins van encarregar a l’artista local Joan Baptista Parés la reproducció de l’original del 1893 i la seva col·locació a la basílica de Santa Maria de Ripoll, on llueix penjat a la nau central del temple des del 1997.

Coincidint amb la commemoració de l’Any Puig i Cadafalch i recordant els vint anys de la donació del segon estendard, ahir es va inaugurar a Mataró l’exposició L’estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès, que fins a finals de novembre es pot visitar a l’Arxiu Comarcal del Maresme.

“Per primer cop, tenim a mà els originals que va fer Parés i que es conserven a Ripoll sobre l’obra de Puig i Cadafalch”, va destacar Vellvehí, agraït de la tasca feta per l’artista mataroní, que ahir esperaven a la inauguració. El seu disseny partia de la documentació de fotografies de l’època, dibuixos de Puig i Cadafalch i les descripcions de la premsa.

“Té el valor afegir que és una obra híbrida, una síntesi entre l’estendard del 1893 i el disseny de Puig i Cadafalch”, destacava ahir l’arxiver comarcal. No només això. Segons expliquen els experts, uns anys després que el nou estendard tornés al centre del temple, es va descobrir una imatge del costat on apareix la Mare de Déu. “No hi havia referències d’aquest costat i Parés va haver d’inventar. Ara sabem que hi va ser fidel, perquè les diferències són poques”, apunta Vellvehí. L’elaboració de l’estendard va ser molt laboriosa i va requerir la implicació de molts artesans.

Els brodats a mà es van portar a fer a tallers de Slabbinck, a Bèlgica. El serraller mataroní Rafel Codina i March en va fer l’estructura de forja que l’aguanta al sostre i els elements decoratius de contrapès. Les artesanes Margarida i Teresa March i Farràs es van encarregar dels medallons esmaltats i Felip Aguilar, dels fets de vidre. Econòmicament, el projecte va superar els cinc milions de pessetes, quantitat que es va obtenir per subscripció popular en què, d’una manera o altra, es van implicar mataronins i ripollesos, entitats i associacions.