Teatre
Una factoria d’èxits
La Sala Muntaner aposta per nova dramatúrgia contemporània catalana, mentre manté en cartell ‘L’electe‘ i ‘El test’ al Club Capitol
El dramaturg Jordi Casanovas qüestiona els límits de l’humor al seu text ‘La broma final’
L’artista més vist de la Sala Muntaner (segons les dades d’Adetca de la temporada passada) va ser el psicomag Luis Pardo. Dels prop de 25.000 espectadors de la sala, uns 9.600 corresponien als seus dos xous. Al darrere, però, queden L’electe (3.858) i la segona estada d’El test (2.898). Aquests dos títols apareixen avui en cartell al Club Capitol, demostrant que la Muntaner és un laboratori de productes autòctons per a un gran públic.
Ahir, la Sala Muntaner va presentar temporada amb noves produccions de casa: com ara La broma final, de Jordi Casanovas. Però també autoria i dramatúrgia de casa en què destaca el musical de surrealisme pujat Cobi, Curro i Naranjito. Imma Colomer aconsegueix programar a Barcelona el Prime time (“sobre l’acceptació de la vellesa” en una societat que només venera ser jove), com reclamava en recollir el Premi de la Crítica Gonzalo Pérez de Olaguer per la seva trajectòria artística. Daniela Feixas presenta una comèdia sobre poder i gènere, Simone, que abans s’estrenarà en el Temporada Alta, i Artur Trias compta amb l’actriu Àngels Bassas per cuinar una dramatúrgia a partir de La nit de la Molly Bloom, que resum les últimes 50 pàgines de l’Ulisses de James Joyce.Mingo Ràfols i Núria Casas interpreten una altra peça sobre el desgast en la convivència d’una parella que fa 24 anys que es va casar: Ara que ho tenim tot. La programació del director artístic Josep Maria Coll també inclou Leni, una entrevista fictícia entre dos personatges històrics: el presentador de l’NBC Johnny Carson i Leni, la documentalista que va treballar per Hitler, escrita a partir de respostes a entrevistes a la controvertida fotògrafa.
Nova etapa en la golfa
Després de sis anys de Luis Pardo en hora golfa, la Muntaner arrenca amb l’espectacle de la coral Barcelona Gay Men’s Chorus, La mar de bé; el mim de Carlo Mô (Aniversario 2117) i The professionals; l’humor àcid d’actualitat amb imitacions de David Moreno (Estoy hecho un cabronazi), i l’espectacle que escalfa l’ambient (adverteixen les actrius) Erógenas, a partir del viatge en la sexualitat d’una adolescent fins a la maduresa: des de la seva Cuba natal fins a l’exili.
Segona peça de l’autor del ‘Rabbit’
La temporada passada, el Barts va acollir ‘White rabbit, red rabbit’, del dramaturg Nassim Soleimanpour. Es tracta d’una peça (de la qual l’espectador que hi assisteix no pot destapar res als que no l’hagin vista) en la qual l’actor llegeix un text que rep quan és a l’escenari amb el públic al davant. No es pot preparar res. Van fer una desena de funcions, amb un aforament d’unes 900 localitats. El resultat va ser més que raonable, motiu pel qual s’han atrevit a presentar el segon treball del dramaturg, ‘Blank’ a partir de dimecres vinent a la Sala Muntaner.
L’operació és molt semblant a l’anterior. Ara, el text arriba, a més, en espais en blanc que seran els actors i el públic els que acabin completant. El repte de Jordi Casanovas ha estat triar un equip de 19 actors (un per a cada sessió). Tothom ha respost afirmativament (l’única dificultat ha estat la de les agendes).Mercè Pons, Dafnis Balduz i Anna Sahun admeten que hi ha un cert vertigen de no poder-se preparar res com a actors. Però, alhora, que tenen moltes ganes de participar en el joc. Casanovas ha comprovat que a ‘White rabbit, red rabbit’ els perfils dels actors es transformen: els que són presentadors de late show (Carlos Latre o Guillem Albà figuren en aquesta sèrie) fan un to molt més dramàtic que els actors de teatre de text (Anna Ycobalzeta, Vicky Luengo o Joan Carreras), que tiren a un vessant molt més desenfadat.
