Chicuelo i Mezquida porten la seva ‘Conexión’ a Girona

Chicuelo es recorda bé de com va conèixer Marco Mezquida. “Ens vam conèixer a través del trompetista Raynald Colom: vam tocar amb ell l’estiu del 2013 al festival de jazz de Marciac, la mateixa nit que ho va fer Paco de Lucía en un dels seus últims concerts. A pesar que vam tocar un repertori que no era nostre, amb Marco vam intuir de seguida que teníem coses en comú: una autèntica connexió”, explica el guitarrista barceloní Juan Gómez (1968), Chicuelo , conegut per ser acompanyant habitual de Miguel Poveda, però també per la seva carrera en solitari i per una obertura de mires que l’ha portat a treballar amb els músics més diversos. Per exemple, el pianista menorquí Marco Mezquida (1987), amb el qual comparteix el projecte Conexión , editat en disc pel Taller de Músics, que estan presentant en escenaris de tot el món –han actuat al Brasil i al Marroc, i dissabte vinent ho faran a la Filharmònica de Colònia–, i que dijous vinent arribarà al 17è Girona Jazz Festival, on oferiran un concert a la plaça dels Jurats (21 h, 12 i 15 euros), amb el trio que completa el cajón de Paco de Mode. “És una formació de la qual no he trobat cap precedent: guitarra, piano i cajón. Però no buscàvem cap format inèdit, és una excepcionalitat de la qual ens hem adonat després, quan el projecte ja estava en marxa. La col·laboració amb Marco va néixer inicialment per a un sol concert, quan el Taller de Músics ens va proposar fer un duet per inaugurar una de les seves aules. Vam tocar només un tema, però se’n va gravar un vídeo i, després de penjar-lo a les xarxes, de seguida ens van començar a sortir bolos”, explica Chicuelo. “Tot es va accelerar, però ens faltava una cosa fonamental, el repertori, i jo no volia fer estàndards, que hauria estat el més fàcil, sinó temes originals. Vaig recuperar alguns temes inacabats que tenia al bagul i que vaig pensar que eren perfectes per tocar-los entre tots dos, i en Marco també hi va aportar alguns temes seus. I vam reunir un repertori molt calent i íntim. Calent perquè nosaltres som músics de sang calenta, com també ho és Paco de Mode. D’aquesta suma ha sorgit una gran explosió de llibertat musical, que no és ni flamenc ni jazz, sinó música en estat pur”, remarca el guitarrista, i Mezquida subscriu aquesta idea: “La formació marca molt i crec que hem aconseguit un so nou: ja no és una qüestió d’estils ni d’instruments, sinó de personalitats, de la bona entesa i el respecte que tenim entre nosaltres.”

De fet, podria semblar que, de partida, la guitarra i el piano no són dos instruments ben avinguts: “És l’eterna discussió, i a qui ho pensa no li falta una mica de raó. Però en el nostres cas no hi ha problemes perquè sabem escoltar l’altre, sense cap egoisme musical, i així podem trobar el lloc just per no molestar el company. Per una part hi ha l’instrument i per l’altra, el músic, i aquí els que tenen una bona relació som els músics”, diu Chicuelo. “Jo no entenc de fronteres ni de banderes. Busco la màxima connexió entre les persones i crear ponts amb tothom gràcies a la música”, indica Mezquida. I tots dos estan d’acord que aquesta connexió no s’acabarà aquí –ja tenen temes nous–, tot i que Chicuelo anuncia un disc en solitari de flamenc per a l’any vinent, i Marco Mezquida té un parell de discos a punt d’edició: un amb el trio Los Sueños de Ravel i un altre amb el trio que forma amb els músics danesos Jesper Bodilsen i Martin Andersen.