Cultura

XAVIER ALIAGA

XXVII PREMI CIUTAT DE TARRAGONA DE NOVEL·LA PIN I SOLER

Històries de família per descobrir

Un text sobre un oncle que fuig a la postguerra guanya el Pin i Soler

El llibre explica detalls sobre un personatge misteriós

La millor manera de definir el text guanyador del recent premi de novel·la Pin i Soler és com una novel·la valenta. El text aprofundeix en la vida d’Antonio Aliaga, oncle de l’autor, que fuig de la postguerra per anar a l’estranger i que acaba esdevenint un personatge misteriós amb diferents vides. Parlem, doncs, amb l’autor del llibre en qüestió.

Què es podrà esperar, el lector que se submergeixi en ‘Les quatre vides de l’oncle Antonie’?
És una historia familiar totalment real, ja que tot el que vaig explicar en el text va passar de veritat. Per una banda, la història de la vida del meu oncle i, de l’altra, el procés de redacció del text, a partir d’una investigació periodística.
Per què opta per explicar aquesta història?
Tota la vida havia sentit a parlar del meu tiet, i era una història que em fascinava i que sempre havia surat en les converses familiars. Un cop vaig començar a publicar, la meva família ja m’insinua la possibilitat de tractar la seva figura.
Però no comença aquesta tasca fins a un moment donat...
Sí, no començo aquest llibre fins que no em veig amb les eines i amb bagatge suficient per afrontar-lo. Al principi hi havia certa distància, ja que no coneixia els personatges principals, que són l’Antonio i les seves dues esposes, però a mesura que la trama va avançant ens anem acostant a persones que són més pròximes a mi.
Com afronta aquesta proximitat humana amb els personatges?
Doncs és molt difícil, de fet, diria que he après moltíssim amb aquesta novel·la, i no només sobre literatura, ja que retrata aspectes íntims de persones molt pròximes a mi. A nivell de redacció en la novel·la, jo mateix surto com a personatge i aquest procés és molt difícil de redactar, tant, que intento buscar un narrador que surti de la història i que es dirigeix a mi, que em serveix per agafar distància per parlar de la versemblança. És una novel·la que, més que autoficció, fa autorealitat.
Quina ha estat la reacció de la seva família, en el text?
Encara és aviat, però les primeres reaccions són diverses, ja que la novel·la cou. Alguns la troben dura i és present un cert sentiment d’incomoditat però, al mateix temps, també d’alleugeriment.
Avui dia encara és complicat tractar la memòria històrica i parlar del franquisme?
Molt, i no és cap tòpic. El text tracta, sobretot, d’una persona que es va rebel·lar, que no va acceptar el vestit gris del silenci i del dictador i de com una guerra i les seves conseqüències poden allargar-se durant dècades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.