cinema
Danesos en guerra
Tobias Lindholm, guionista de ‘Borgen’ i ‘La caza’, explora la complexitat dels conflictes bèl·lics amb ‘A war’, nominada a l’Oscar al millor film en llengua no anglesa
El nom de Tobias Lindholm apareix en tres produccions de la petita indústria audiovisual danesa que han triomfat arreu del món: és guionista de la prestigiosa sèrie Borgen i de La caza, de Thomas Vinterberg, i ha escrit i dirigit A war (Una guerra), que s’estrena avui. Tots dos films van ser nominats a l’Oscar al millor film en llengua no anglesa.
Les tres produccions tenen una altra característica en comú: la seva complexitat. “En explicar històries –diu en entrevista telefònica a El Punt Avui–, tenim una tendència a simplificar el món perquè l’audiència l’entengui més fàcilment, però això és problemàtic, sobretot si et mous en el terreny del realisme; la vida és extremament complicada.”
A war tracta del mateix tema que la segona temporada de la sèrie danesa The killing (en aquesta no hi va participar): la mort de civils innocents a mans de soldats danesos en la Guerra de l’Afganistan. “Amb aquesta pel·lícula, vam decidir intentar captar no la veritat, sinó la complexitat de la guerra en un país oriental, feta per uns soldats que estan molt lluny de casa”, explica.
Realitat complexa
Tobias Lindholm insisteix en el tema de la complexitat: “Ens aixequem al matí i no sabem què passarà. Quan fas una pel·lícula o una sèrie de televisió has de saber manejar aquesta complexitat sense fer-la avorrida. Jo intento explicar històries sobre la vida real de les persones, intento ser honest i no simplificar. El públic d’arreu del món entén les històries complexes i li agraden.”
Crida l’atenció que un país petit i pacífic abordi temes bèl·lics similars en dues produccions de repercussió internacional. “La Dinamarca on jo vaig créixer només havia patit la Segona Guerra Mundial i els combats van durar poques hores. Primer vam començar a enviar soldats professionals a la guerra dels Balcans, en missions de pau de l’ONU. Després van participar en la de l’Afganistan i altres conflictes, i òbviament això va canviar la nostra consciència sobre la guerra: érem un país pacífic que vam anar allà i ens vam involucrar en la maquinària de la guerra. A diferència de països com la Gran Bretanya o els Estats Units, que ja tenen assumit el seu paper militar internacional, nosaltres encara no hi estem acostumats.”
Feia temps que el cineasta tenia ganes de fer una pel·lícula sobre els combatents danesos en guerres llunyanes. Un dia va llegir les declaracions d’un soldat que li van encendre la llum: “No tinc por que em matin, tinc por que em crucifiquin quan torni a casa, perquè les regles del joc canvien. Quan estic lluitant, no sé si estic infringint la llei a la guerra.” Al cineasta, aquestes paraules li van donar la idea de “l’extrema complexitat de la guerra”.
Molta documentació
Lindholm es va documentar parlant amb una quinzena de combatents danesos i afganesos, amb advocats i especialistes, i va “combinar sis o set històries diferents en una de sola a A war.” Cinematogràficament, es va inspirar en el cinema nord-americà sobre el Vietnam; en Kathryn Bigelow (que apareix als agraïments del film), en particular En tierra hostil, i en Camins de glòria, de Stanley Kubrick. “És la imatge perfecta de la complexitat de la guerra i té un to realista que m’ha inspirat. Segurament és la millor pel·lícula sobre la guerra de tots els temps.”
