Música

Música

Pau Blanc debuta amb un disc sorprenent, ‘El jou’

El cantautor bisbalenc publica un disc preproduït per Josep Puntí, que també ha escrit la lletra de la cançó ‘Si em sents’

“Parlo de coses tan importants com l’alopècia i tan absurdes com la vida”

Després d’un parell de maquetes i alguns concerts, la majoria “en un radi de 15 o 20 quilòmetres al voltant de la Bisbal”, el cantautor bisbalenc Pau Blanc publica el seu primer disc, el sorprenent i molt personal El jou (Right Here Right Now, 2017), que ha estat preproduït per Josep Puntí i produït per Aleix Bou, bateria de The Gramophone Allstars Big Band i d’altres formacions com ara Mazoni. Bou forma també part de la banda de Pau Blanc (veu, guitarra i piano), que completen Emili Bosch (guitarra, també amb Medusa Box) i Natán Arbó (baix), que va ser membre de Sanjays. “Sempre he tingut la inquietud per fer música, però vaig trobar que ara el projecte ja era prou madur per presentar-lo en públic”, diu Pau Blanc, que està a punt de fer 25 anys.

Per què El jou? “Vaig escollir aquest títol perquè, de manera metafòrica, és sinònim d’un pes o càrrega que duia dins meu i que aquest disc, a través de les lletres i la música, m’ha ajudat a expressar emocionalment. També fa referència als esforços que m’ha costat poder treure aquest primer àlbum, ja que fa més de tres anys que vaig començar a crear les primeres cançons”, explica Blanc. Sobre Puntí, diu: “Fa temps que ens coneixem, i sempre m’ha agradat molt tant la seva obra com la seva personalitat.” A més de donar-li un cop de mà en la preparació de les cançons, abans d’entrar a l’estudi, Puntí també li ha regalat la lletra d’un dels dos singles del disc, Si em sents, una cançó que “parla de desamor en to d’advertència”.

L’altre single és Sermons, dedicada a “tota aquella gent que es creu amb superioritat moral per jutjar i alliçonar els altres”. “En general, a les meves cançons parlo de coses tan importants com l’alopècia i de coses tan absurdes com la vida”, explica Pau Blanc, que també fa incursions en la sàtira, com ara Bident, que fa referència a un home que té només dues dents i malviu en un petit univers de bars foscos i pocs amics.

Partint de la cançó d’autor, Pau Blanc ha creat una desena de temes vestits amb arranjaments ben treballats que els apropen al blues, el folk i el pop-rock, i que donen forma a un dels millors discos de la collita provisional del 2017 a Catalunya. Una autèntica revelació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda