Ficció sobre la ficció

La novel·la curta de Javier Cercas El móvil és la base que ha inspirat El autor, la nova pel·lícula del director andalús Manuel Martín Cuenca (La flaqueza del bolchevique, Caníbal). Després d’haver passat pel Festival de Toronto –on va guanyar el premi de la crítica–, El autor s’ha presentat a competició al Festival de Sant Sebastià.

Protagonitzada per un maquiavèlic aspirant a escriptor –interpretat per Javier Gutiérrez, que està secundat per María León i Antonio de la Torre–, El autor és un joc sobre la ficció que parteix de la literatura, però que també es pot veure com a metàfora del cinema mateix; en una conversa amb El Punt Avui, Martín Cuenca explica que “vaig voler construir el pati de veïns que apareix en la pel·lícula com una pantalla sobre la qual es projecten ombres xineses. És una metaficció que no volia abordar de manera solemne”. De fet, defineix el film com una sàtira “que vam abordar seriosament, l’espectador s’ha d’adonar que ho és”.

Precisament el que més va cridar l’atenció del cineasta del llibre de Cercas va ser que “hi ha molta ironia. Jo el vaig llegir després d’haver dirigit Caníbal i em va ajudar a riure’m de mi mateix, i vaig voler potenciar aquest aspecte”. I un element clau per no caure en la pedanteria va ser l’elecció de Javier Gutiérrez com a protagonista perquè, “a més de ser un magnífic actor, té aspecte d’home normal, i connecta amb una meravellosa tradició d’actors espanyols representada per Pepe Isbert, José Luis López Vázquez o Alfredo Landa. Com deia Fernando Fernán Gómez, el que resulta més difícil és fer de funcionari”.

El guió d’El autor introdueix nombrosos afegitons a El móvil, novel·la que Martín Cuenca va rellegir fa un parell d’anys “i que no he tornat a llegir des d’aleshores. Volia ser fidel a l’esperit traint-ne la lletra”. Javier Cercas va llegir el guió i “va ser molt respectuós i molt amable. Hi ha qui diu que ha tingut males relacions amb els escriptors que ha adaptat, però jo he tingut sort, també amb Lorenzo Silva o Humberto Arenal. Si jo hagués adaptat Soldados de Salamina m’hauria sortit una pel·lícula diferent de la de David Trueba; cadascú fa la seva pel·lícula”.

Un aspecte en el qual Martín Cuenca ha tingut una cura especial és en els decorats, que descriuen cadascun dels personatges: “L’espai és una definició d’allò que passa. Jo tinc una concepció teatral de les localitzacions. La realitat és com una ceba amb capes que se superposen, i en cada casa conviuen elements de diferents etapes de la vida.”