Cultura

‘Star Wars’, la saga més taquillera de la història

Supera ‘Harry Potter’ en el rànquing de grans franquícies de Hollywood, on destaquen també ‘James Bond’, ‘Batman’, ‘X-Men’, ‘The fast & the furious’ i ‘Jurassic Park’

Les sagues més populars es basen en còmics de superherois i literatura fantàstica

Després de sis anys de domini de Harry Potter, el 2017 hi ha hagut canvi de líder: Star Wars (Walt Disney) ha passat a ser la franquícia més taquillera de la història del cinema, amb 6.471 milions d’euros de recaptació a tot el món. Amb l’estrena de Rogue One, la saga galàctica supera en només 34 milions Harry Potter (Warner Bros.), que encapçalava aquesta llista des del 2011, quan es va estrenar la vuitena i última part. The fast & the furious, que ha estrenat la vuitena pel·lícula aquest any, ocupa la tercera posició, amb 4.300 milions de recaptació, aconseguits des del 2001. En quarta posició hi ha James Bond, la més antiga (1963) de les 15 franquícies més taquilleres.

Aquí cal fer una puntualització important: Box Office Mojo, el portal nord-americà que publica les xifres recollides en aquest reportatge, només disposa de la taquilla mundial dels deu darrers films de Bond. Les franquícies són un invent vell, però han viscut la seva esplendor sobretot a partir del 1990 i al segle XXI. El mateix portal Mojo sí que ofereix la recaptació dels 25 títols de James Bond només als Estats Units, entre el 1963 i el 2015, i, a més, ajusta la xifra a la inflació. De manera que l’agent 007 puja fins a la segona posició amb 4.867 milions d’euros. I Batman, que a tot el món ocupa la sisena posició, als EUA, amb la xifra ajustada a la inflació, ocupa el tercer lloc, amb 2.916 milions d’euros. Cal estimar que, si hi hagués xifres mundials, també ocuparien aquestes posicions.

Fantasia i superherois

El cinema basat en la literatura fantasy s’endú una part important del pastís, especialment si, en un petit exercici de generositat, hi incloem Star Wars (inspirat en part, segons Georges Lucas, en El Senyor dels Anells i les llegendes artúriques). La saga galàctica, Harry Potter, Crepuscle (12a posició, amb 2.801 milions), Els jocs de la fam (13a posició, amb 2.486 milions) i El Senyor dels Anells (15a posició, amb 2.438 milions) entrarien en aquest grup. L’altra tendència destacada és la presència de superherois: hi trobem, en 5a posició, X-Men (2000-2017), amb 4.187 milions d’euros; en 6a, Batman (1989-2017), amb 4.106 milions; Spider-Man (2002-2017) és el 7è, amb 4.041 milions, i Los Vengadores (2012-2015), el 14è, amb 2.449 milions. Cal dir que Los Vengadores només inclou els dos films que van ajuntar tots aquests superherois, mentre que X-Men sí que inclou els spin-off de Lobezno i altres X-Men en solitari.

La resta de franquícies de la llista són ben variades: hi ha un espia faldiller (James Bond), curses de cotxes (The fast and the furious), aventures amb Piratas del Caribe, robots i acció amb Transformers, els populars dinosaures de Spielberg (Jurassic Park) i la saga animada Shrek.

Si ens fixem en la mitjana de taquilla dels films, guanya de llarg Los Vengadores (1.224 milions d’euros per film), seguit per Harry Potter (965) i El Senyor dels Anells (812). En aquesta llista, no hi ha cap major de Hollywood que destaqui: totes les grans (Disney, Warner, Universal, Sony...) hi són ben representades.

‘El Senyor dels Anells’

Literatura fantàstica i cinema digital, una combinació explosiva

Nou de les quinze sagues esmentades en aquest reportatge són de la dècada del 2000, i quatre d’elles són del 2001: Harry Potter, The fast and the furious, Shrek i El Senyor dels Anells. Això s’explica en part pel boom de les imatges digitals generades per ordinador, que permetien fer coses abans impensables. Peter Jackson va aprofitar les seves possibilitats per donar vida a l’univers fantàstic de Tolkien en tres films, rodats tots alhora, que podrien haver arruïnat l’estudi, però es va convertir en un gran èxit amb una profunda influència en el cinema de Hollywood posterior. A més, de les 15 sagues esmentades aquí, és l’única que va arrasar als Oscar: la tercera part, El retorn del rei. en va guanyar 11.

‘Jurassic Park’

Un fenomen de masses signat pel rei Mides del cinema

L’estrena de Jurassic Park, de Steven Spielberg, va provocar un autèntic fenomen el 1993, ara fa 24 anys. Conegut antigament amb el sobrenom de Rei Mides del Cinema, gràcies a èxits dels setanta i vuitanta com Tauró i E.T., Steven Spielberg va aconseguir un altre rècord de taquilla amb l’adaptació de la novel·la de Michael Crichton, i va alimentar una passió pels dinosaures que encara dura. Després vindrien dues seqüeles menys reeixides, però la saga va tornar a agafar força fa dos anys amb Jurassic World, que té nous protagonistes (Chris Pratt i Bryce Dallas Howard). El cineasta català J.A. Bayona dirigeix la sisena part, Jurassic World: El reino caído, que s’estrenarà el 22 de juny del 2018.

‘Star Wars’

La saga galàctica viu un nou ‘Big Bang’ amb Disney i J.J. Abrams

Segona franquícia més antiga d’aquest rànquing, inaugurada un llunyà 1977 amb La guerra de les galàxies, Star Wars acaba de superar Harry Potter i difícilment la veurem perdre aquesta posició. Georges Lucas va tornar a triomfar amb la nova trilogia estrenada entre els anys 1999 i 2005 (episodis I, II i III), però el Big Bang s’ha produït amb l’adquisició de Lucasfilm per part de Disney, ara fa cinc anys, i el fitxatge de J.J. Abrams com a director de l’episodi VII i responsable de les nombroses seqüeles que es preparen. Tot indica que seguiran arrasant.

‘Harry Potter’

Adaptació d’un fenomen literari que no va decebre els fans

Moltes franquícies neixen de novel·les i còmics, però cap s’havia convertit en un fenomen editorial de les dimensions de Harry Potter. Sovint el cinema ajuda a popularitzar personatges literaris, però al petit mag no li feia cap falta, i l’operació de traslladar el seu univers a la pantalla tenia un cert risc. L’autora, J.K. Rowling, va posar-hi condicions: encara que els diners eren de Hollywood, va exigir que es rodés a la Gran Bretanya amb actors britànics. La jugada va sortir bé. Molts fans van aplaudir els films, i durant sis anys ha estat la franquícia més taquillera.

‘Batman’

Avantguarda de la gran invasió de superherois al cinema

Superheroi gairebé octogenari creat per l’artista Bob Kane i l’escriptor Bill Finger el 1939, Batman va triomfar cinquanta anys després en una pel·lícula dirigida per Tim Burton, amb Michael Keaton com a superheroi i Jack Nicholson en el paper del Joker. Va ser, amb Superman (1978), un precedent de l’exèrcit de superherois que han envaït els cinemes del segle XXI, que ha reproduït, a l’escala de les superproduccions de Hollywood, la competència entre els personatges de DC Comics (Superman, Batman, Wonder Woman...) i els de Marvel (Spider-Man, Hulk, Iron Man, Thor...). Malgrat ser la franquícia d’èxit més antiga, Batman ha seguit ben viva gràcies a El caballero oscuro i altres propostes.

‘James Bond’

L’espia britànic marca múscul amb Daniel Craig, 54 anys després

Poc s’imaginava Ian Fleming el 1953, quan va crear James Bond a la novel·la Casino Royale, que aquest agent d’espionatge britànic esdevindria un fenomen mundial sense data de caducitat. Han passat 64 anys des de la novel·la i 54 des del primer film, Agent 007 contra el Dr. No, i Bond ha protagonitzat 25 pel·lícules, ha estat interpretat per diversos actors (destaquen Sean Connery, Roger Moore, Pierce Brosnan i Daniel Craig) i s’estima que és la segona franquícia més taquillera de la història, si es compten tots els films (només hi ha dades de taquilla mundial dels deu darrers). Queden lluny els fracassos de finals dels vuitanta: Bond encara marca múscul amb Craig, que l’encarnarà en un altre film el 2019.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.