‘Star Wars’, la saga més taquillera de la història

Nou de les quinze sagues esmentades en aquest reportatge són de la dècada del 2000, i quatre d’elles són del 2001: Harry Potter, The fast and the furious, Shrek i El Senyor dels Anells. Això s’explica en part pel boom de les imatges digitals generades per ordinador, que permetien fer coses abans impensables. Peter Jackson va aprofitar les seves possibilitats per donar vida a l’univers fantàstic de Tolkien en tres films, rodats tots alhora, que podrien haver arruïnat l’estudi, però es va convertir en un gran èxit amb una profunda influència en el cinema de Hollywood posterior. A més, de les 15 sagues esmentades aquí, és l’única que va arrasar als Oscar: la tercera part, El retorn del rei. en va guanyar 11.

L’estrena de Jurassic Park, de Steven Spielberg, va provocar un autèntic fenomen el 1993, ara fa 24 anys. Conegut antigament amb el sobrenom de Rei Mides del Cinema, gràcies a èxits dels setanta i vuitanta com Tauró i E.T., Steven Spielberg va aconseguir un altre rècord de taquilla amb l’adaptació de la novel·la de Michael Crichton, i va alimentar una passió pels dinosaures que encara dura. Després vindrien dues seqüeles menys reeixides, però la saga va tornar a agafar força fa dos anys amb Jurassic World, que té nous protagonistes (Chris Pratt i Bryce Dallas Howard). El cineasta català J.A. Bayona dirigeix la sisena part, Jurassic World: El reino caído, que s’estrenarà el 22 de juny del 2018.

Segona franquícia més antiga d’aquest rànquing, inaugurada un llunyà 1977 amb La guerra de les galàxies, Star Wars acaba de superar Harry Potter i difícilment la veurem perdre aquesta posició. Georges Lucas va tornar a triomfar amb la nova trilogia estrenada entre els anys 1999 i 2005 (episodis I, II i III), però el Big Bang s’ha produït amb l’adquisició de Lucasfilm per part de Disney, ara fa cinc anys, i el fitxatge de J.J. Abrams com a director de l’episodi VII i responsable de les nombroses seqüeles que es preparen. Tot indica que seguiran arrasant.

Moltes franquícies neixen de novel·les i còmics, però cap s’havia convertit en un fenomen editorial de les dimensions de Harry Potter. Sovint el cinema ajuda a popularitzar personatges literaris, però al petit mag no li feia cap falta, i l’operació de traslladar el seu univers a la pantalla tenia un cert risc. L’autora, J.K. Rowling, va posar-hi condicions: encara que els diners eren de Hollywood, va exigir que es rodés a la Gran Bretanya amb actors britànics. La jugada va sortir bé. Molts fans van aplaudir els films, i durant sis anys ha estat la franquícia més taquillera.

Superheroi gairebé octogenari creat per l’artista Bob Kane i l’escriptor Bill Finger el 1939, Batman va triomfar cinquanta anys després en una pel·lícula dirigida per Tim Burton, amb Michael Keaton com a superheroi i Jack Nicholson en el paper del Joker. Va ser, amb Superman (1978), un precedent de l’exèrcit de superherois que han envaït els cinemes del segle XXI, que ha reproduït, a l’escala de les superproduccions de Hollywood, la competència entre els personatges de DC Comics (Superman, Batman, Wonder Woman...) i els de Marvel (Spider-Man, Hulk, Iron Man, Thor...). Malgrat ser la franquícia d’èxit més antiga, Batman ha seguit ben viva gràcies a El caballero oscuro i altres propostes.

Poc s’imaginava Ian Fleming el 1953, quan va crear James Bond a la novel·la Casino Royale, que aquest agent d’espionatge britànic esdevindria un fenomen mundial sense data de caducitat. Han passat 64 anys des de la novel·la i 54 des del primer film, Agent 007 contra el Dr. No, i Bond ha protagonitzat 25 pel·lícules, ha estat interpretat per diversos actors (destaquen Sean Connery, Roger Moore, Pierce Brosnan i Daniel Craig) i s’estima que és la segona franquícia més taquillera de la història, si es compten tots els films (només hi ha dades de taquilla mundial dels deu darrers). Queden lluny els fracassos de finals dels vuitanta: Bond encara marca múscul amb Craig, que l’encarnarà en un altre film el 2019.