Mimetisme

Fa una setmana va morir, als 70 anys, Anne Wiazemsky, actriu que, de joveníssima, va iniciar-se amb Bresson a Au hasard, Balthazar i que, a banda de la seva col·laboració amb Pasolini a Teorema, sobretot està associada al cinema de Godard entre finals dels anys 60 i primers dels 70, és a dir, en el moment en què el director que va transformar el llenguatge cinematogràfic va posar-se al servei d’un cinema polític per a la revolució ajornada després del maig del 68. Wiazemsky, a més, va casar-se amb Godard i, un cop convertida en escriptora, va relatar-ne la relació (des del fulgor de l’enamorament a la separació) més de trenta anys després en dues novel·les autobiogràfiques: Une année studiese i Un an après. Michel Hazanavicius, el director de The artist, es basa més en la segona, encara que parteix del final de la primera en què Wiazemsky i Godard es casen i presenten La chinoise, per abordar a Mal genio la crisi de la parella.

Amb constants cites dels films de Godard, a la seva manera mimètica i buida, Hazanavicius aporta una comèdia banal recollint bona part dels tòpics relacionats amb el cèlebre director encarnat per Louis Garrel: el burgès que parla dels proletariats sense conèixer-los, el cineasta sentenciós, l’home amargat que, enfrontant-se amb tothom, va isolant-se. També apareix el Godard dominant i possessiu amb les dones del qual han parlat els seus biògrafs i Anne Wiazemsky. Sense profunditat. Tot plegat, força superficial, a vegades mig divertit, de poca rellevància.