Natures mortes amb molta vida

Joan-Artur Roura tenia de ben jove la mirada posada en l’art. Però com passa a moltes famílies, les expectatives dels pares eren que el fill fos químic, que encaixaria en el negoci familiar. Van ser els temps que el pare li va donar diners per comprar un cotxe que li serviria per a la feina. Li va fer cas parcialment, es va comprar un vehicle de segona mà, ben baratet, i la resta la va invertir en un Roig Soler, que encara conserva i que va ser inici de la col·lecció que ahir va presentar al Museu Can Framis, de la Fundació Vila Casas, a Barcelona.

La mostra s’encabeix dins del cicle L’art de col·leccionar, que, comissariat per Daniel Giralt-Miracle, presenta periòdicament petites mostres de col·leccions particulars.

Dins de la seva col·lecció, Joan-Artur Roura ha fet una tria del seu conjunt d’obres i ha seleccionat un grup de bodegons, una temàtica que sempre l’ha fascinat. “Jo tinc 73 anys i quan era un nen anava a veure els avis. Tot sovint, perquè aleshores la visita als avis es feia molt. Al menjador hi havia dos bodegons que sempre que hi anava em deixaven bocabadat. Els bodegons han estat des d’aleshores una debilitat”, va explicar ahir Joan-Artur Roura. A la tria hi ha obres d’Antoni Clavé, Joan Hernández Pijuan, Josep Palau i Oller, Xavier Valls i Amèlia Riera, l’última que ha adquirit. La mostra es completa amb un braser romànic, ple de mandarines.

Giralt-Miracle l’ha qualificat com el “col·leccionista més viatger que he conegut”. Sol anar a totes les fires internacionals. De fet va ser a Nova York en un dels seus primers viatges internacionals, quan va descobrir l’amplitud de registres artístics que hi ha. “El deure del petit col·leccionista és fer que el públic conegui la diversitat que hi ha en el món de la creació artística.” Roura va lloar el paper dels galeristes i el dels col·leccionistes a causa del sacrifici que representa tirar endavant en el món de l’art. “Ens fa falta una autèntica llei de mecenatge que mai ens arriba”, va dir.

Roura no sol despendre’s de cap de les seves obres. “Sovint es parla de l’especulació, un col·leccionista que sigui especulador és algú a qui no li agrada l’art, perquè el col·leccionista és una persona que té interès en el que adquireix i que mai pensa a revendre l’obra.”

Altres firmes exposades a l’exposició són Aguilar Moré, Xavier Blanch, Jorge Castillo, José Fin, Grau Sala, Adrià Gual, Francesc Gimeno, Rafael Llimona, Marquès Puig, Martí Alsina, Martí Rom, Miquel Rasero, Àlvar Suñol, Francesc Todó, José de Togores, Torres García, Virgilio Vallmajó, Vilacasas, Javier Vilató i Alicia Viñas.