Cultura

Crítica

cinema

Comèdia amb una mitologia bigarrada

En la tercera entrega de les aventures en solitari de Thor, dins de l’univers Marvel, se sent dir que “Asgard no és un lloc, sinó la seva gent” en relació amb el fet que els habitants d’aquest món dels déus hagin de fugir-ne per sobreviure a una destrucció que paradoxalment pot representar una salvació. És així que l’esperit messiànic amb el qual Moisès va alliberar i va fer sobreviure el poble jueu, conduint-lo fora d’Israel, s’hi barreja amb la mitologia nòrdica. De fet, com en el cas de tantes històries amb superherois, es pot reconèixer que Thor: Ragnarok poua sense miraments i de manera bigarrada de diverses mitologies, fins i tot de la tetralogia wagneriana amb la presència de valquíries i d’una apel·lació al crepuscle dels déus.

Tanmateix, la tonalitat de la pel·lícula, de colors cridaners, vol evitar la pesantor i la grandiloqüència, diferentment de les dues primeres entregues: hi domina l’humor, que la converteix en una mena de comèdia mitològica de superherois i l’acosta a l’esperit amb el qual el cinema dels anys vuitanta va reprendre amb ironia el cinema d’aventures, incloses les galàctiques. Tal cosa no deu ser aliena a les intencions de la productora Disney en encarregar la direcció del film al neozelandès Taika Waititi, autor d’una celebrada desmitificació del cinema de vampirs: El que fem a les ombres.

Un humor prou intel·ligent s’hi reflecteix en la metaficció amb la qual els herois d’Asgard veuen com s’hi representen les pròpies llegendes. O en el fet d’incorporar-hi la mutant Cate Blanchett, que, tot i que finalment resulta força desaprofitada, encarna amb ironia Hela, la deessa de la mort, que irromp com la germana de Thor que va ser empresonada pel seu pare, Odin, quan aquest va voler ordenar i estabilitzar Asgard renunciant a la violència i ambició amb les quals va poder-lo fundar. Però també hi ha un humor fàcil i fins ximplet en tota mena de diàlegs bromistes. És així que, amb les seves dosis d’acció i amb el previsible desplegament d’efectes especials digitals, Thor: Ragnarok pot resultar més o, depenent del gust, menys divertida; però la joguina, volent ser lleugera, pot acabar fent-se pesada per la seva llarga durada, les reiteracions i una certa complaença en la mateixa broma general.

Thor: Ragnarok
Director: Taika Waititi. Int.: Chris Hemsworth, Tom Hiddleston, Cate Blanchett, Anthony Hopkins
EUA, 2017
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Thor: Ragnarok

«Thor: Ragnarok»

Gènere: Acció
Direcció: Taika Waititi.
Intèrprets: Chris Hemsworth, Tom Hiddleston, Cate Blanchett, Idris Elba, Jeff Goldblum, Tessa Thompson, Karl Urban, Mark Ruffalo, Anthony Hopkins, Benedict Cumberbatch.
Valoració crítica: [ep] [eb] [eb] [eb]

Publicat a

De l’ètica a l’estètica, al Temporada Alta

Uns vuitanta programadors de tretze països assistiran de dijous a diumenge a una concentració de creació contemporània dins del Temporada Alta

BARCELONA
 

Dos itineraris per l’Open Puig i Cadafalch

mataró
 
Mirador

En l’homenatge al pare Ireneu

 
la crònica

Un comediant per a temps convulsos

 
Crítica
rock

L’obstinació d’un home feliç

 
La crònica

Noranta minuts de felicitat

Cap d’Estudis de l’Escola de Música Moderna de Girona
 

Campanya de promoció del dipòsit subterrani del segle XVIII

Lleida
 
Crònica
dansa

Joves i amb empenta

Terrassa
 

Càntut tanca amb quasi el cartell de complet

Cassà de la Selva