Apropiacions

Han passat gairebé vuitanta anys des que la Guerra Civil espanyola va acabar i segueixen sortint a la llum relíquies que ens transporten a aquells anys plens de por i incertesa. Sembla, però, que encara queden moltes coses per anar descobrint i és per això que l’Arts Santa Mònica presenta, fins al 14 de gener, l’exposició Què en sap, la història, de mossegar-se les ungles? que mostra el material inèdit que l’artista Francesc Torres ha anat recopilant d’ençà que va passar dotze mesos a la Universitat de Nova York.

A la biblioteca de la reconeguda universitat hi havia el material fotogràfic que Harry Randhal, fotògraf i càmera de la brigada Lincoln, havia donat. L’arxiu estava compost per mil negatius, però la peça estrella de la donació era una bobina, sense so, de 45 minuts construïda a base de retalls de vídeos gravats entre l’any 1937 i el 1938 de la brigada Lincoln quan es desplaçava per tot el territori espanyol, des d’Albacete, centre de concentració de la brigada, fins a Ambite i Terol.

En la presentació davant la premsa, l’artífex de l’exposició va afirmar que l’existència d’aquesta bobina se centra en la teoria personal que “hi havia la intenció de fer un projecte audiovisual –que no s’ha trobat enlloc– i Randhal es va quedar amb les preses falses”. En aquesta bobina apareix l’entretemps durant el conflicte, és a dir, el front combatent cuinant, escrivint cartes, jugant..., cosa que no és habitual mostrar en els projectes divulgatius històrics; d’aquí la teoria de Torres.

L’artista català reconeix que “va costar trobar el context ideal per presentar la producció” fins que va estar tres mesos al Wesley College per “cuinar la peça de museu”. Va ser el centre d’art La Panera de Lleida que va decidir apostar per l’exposició, amb un inconvenient: les peces no ocupaven tot l’espai i Torres va haver de demanar a l’artista Santiago Ydáñez que compartís el muntatge amb ell. Així va ser com Ydáñez va decidir complementar l’exposició tot creant nou material relacionat amb el que Torres presentava, anomenant la seva proposta amb el nom de Troquel.

Torres ha fet un recorregut per totes les localitzacions que apareixen a la peça clau de la mostra per tal de reconstruir els llocs i donar un “context temporal actual”. D’aquesta manera, i per tal que el material es pugui definir com a apropiació, Torres ha afegit banda sonora a la peça, a ritme del piano mecànic del músic, que també va combatre a la Guerra Civil, Conlon Nancarrow, a qui defineix com “el Duchamp de la música”.

Torres està satisfet amb la seva creació i ha assegurat que abandona “la temàtica del conflicte bèl·lic espanyol” perquè ja no pot “aprendre’n res més”. L’artista aprofita l’ocasió per criticar la distribució econòmica de la professió i afirma que “vivim en un model medieval”. Així, va recordar que la presentació de l’exposició a l’Arts Santa Mònica es va haver d’ajornar, precisament, “per temes econòmics i subvencions que no arribaven de la Generalitat” arran de la intervenció de les seves finances per part de l’Estat espanyol.

Fins a principis de l’any que ve, es pot visitar, gratuïtament, l’exposició del duet d’artistes que barregen dues mirades totalment diferents: la videoinstal·lació de peces fílmiques i la mostra d’objectes trobats de Torres juntament amb la creació de pintures de gran format d’Ydáñez, per mantenir present el record de la Guerra Civil des d’un punt de vista inèdit i més a prop de la recerca històrica.