cIÈNCIA
dAVID bUENO I tORRENS
Vols inesperats
Diuen que les persones som animals de costums. Si només fóssim això, mai descobriríem res nou ni faríem cap pas en un terreny desconegut. Sempre podríem dir que, per a algunes persones, explorar ha esdevingut també un costum, però a diferència de la resta el resultat és sempre inesperat. Us proposo dos llibres que exploren camps desconeguts. El primer ho fa en un terreny que, per massa conegut, amaga moltes sorpreses. El segon s’endinsa en una autèntica revolució científica també inesperada fa pocs anys, l’epigenètica.
Mirar enlaire
Malgrat sovint no ens n’adonem, les grans ciutats basteixen ecosistemes complexos. A Barcelona, per exemple, podem trobar sense gran dificultat insectes i altres artròpodes, rosegadors i mamífers diversos, i també ocells. Segons el cens actual, hi ha uns 140.000 ocells de 83 espècies diferents, les quals representen el 36% de totes les espècies d’ocells nidificants de Catalunya. Per observar-los només cal mirar enlaire i saber on buscar-los.
Aquest és un dels objectius de l’Atles dels ocells nidificants de Barcelona, una obra col·lectiva que permet conèixer quines són i on es troben les espècies d’ocells que es reprodueixen a la ciutat. És un llibre molt peculiar –en el millor sentit de la paraula–, molt recomanable per als aficionats a l’ornitologia i per a qualsevol que vulgui conèixer millor la ciutat on viu. I ho és per diversos motius. D’una banda, pel format, de mida gran, ple d’excel·lents dibuixos de tots els ocells ressenyats i de mapes de situació. També conté explicacions molt informatives sobre els ocells, que inclouen la distribució i ecologia, la població, la tendència i la conservació, i els anomenats serveis ecosistèmics –és a dir, quin paper tenen en l’ecosistema global–, en un format multilingüe català, castellà i anglès.
També hi ha pàgines dedicades a la metodologia utilitzada per fer el cens, els patrons de distribució globals, les prioritats de conservació, el paper ecosistèmic general... I finalment, no per això menys important, és un exemple magnífic de ciència ciutadana, atès que és el resultat del treball conjunt i transversal de més de 300 col·laboradors, on l’aportació de la ciutadania ha estat imprescindible.
Mirar endins
Des que es va anunciar la seqüenciació del genoma humà, la genètica està de moda. I, dins de la genètica, darrerament l’epigenètica ha fet un salt espectacular fins constituir una autèntica revolució científica que, sense trencar amb els paradigmes existents sobre l’herència biològica, els sacseja profundament per complementar-los. Què és l’epigenoma i què fa? Fins a quin punt el seu coneixement pot ajudar a prevenir i tractar malalties com el càncer, el Parkinson i l’Alzheimer?
Manel Esteller, referent internacional en l’àmbit de l’epigenètica, ens ofereix No sóc el meu ADN, un llibre de divulgació que es llegeix amb una facilitat extrema on respon moltes qüestions d’una manera il·lustrativa i divulgativa.
A partir de dotze d’exemples verídics, exposa les claus per entendre les bases d’aquesta disciplina i ofereix un panorama de les infinites opcions que genera l’estudi de l’epigenètica. És una galàxia científica que afirma que hi ha determinats caràcters adquirits que es poden heretar durant tres generacions, però només si ofereixen un avantatge adaptatiu. Som el que vivim, però som també el que van viure els pares i els avis.
