Cultura

la crònica

música

El nou vol en llibertat de Mariona Aupí

Tot i que ja fa dues dècades que és al món de la música, en el qual va començar molt jove amb els memorables Fang, Mariona Aupí no s’ha prodigat gaire en els escenaris, i fins i tot podria donar una certa imatge de diletant que evita la professionalització i un excés de projecció pública, si no fos perquè en aquests vint anys de carrera ha publicat vuit discos, i això ja implica un compromís important amb la música: un compromís tan seriós que, després de debutar en solitari amb Criatura (2013), no en va quedar prou satisfeta per presentar aquest disc en una gira, i de fet cap de les cançons d’aquell disc no van sonar diumenge, a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles, la seva ciutat, on estrenava el seu recent Le Monde, el disc que realment obre la nova etapa de Mariona Aupí, tal com és ella.

Molt ben acompanyada per Guillermo Martorell (guitarra i piano), productor de Le Monde –un gran fixatge, des del Baix Empordà– i una secció rítmica formada pels molt competents Miquel Sospedra (baixista de Sanjosex i Mazoni, entre molts altres projectes) i el bateria David Martínez, Mariona Aupí va sortir a escena amb una timidesa que oblida quan canta i s’endinsa en les aigües de les cançons de Le Monde, plenes de referents marins. Cançons com ara Dame los labios, Submarinos, Nieve, Navegante i Sonrisa de delfín, que connecten Le Monde amb una llarga tradició banyolina de música preciosista, fosca i dramàtica. Després, només amb Martorell al piano, Mariona va cantar Querido comandante i Plumas, una cançó de Dos vidas (2003), l’últim disc de Fang, abans de tornar al present amb la banda i nous encerts com ara El cuervo, 3.500 días i unes exultants Maniobras surrealistas. De Dos vidas també va recuperar Agua y sal per obrir els bisos, en què també va cantar No soy de aquí ni soy de allá, de l’argentí Facundo Cabral, i Todo para mí, de Santa N, el seu projecte amb Carlos Ann, abans d’acabar el concert sola amb la guitarra elèctrica i un preciós tema en català, Ocell de bosc: un himne a la llibertat, tan adient en aquests temps, que també pot simbolitzar el nou vol sense traves de Mariona Aupí.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Moderns amb llavor antiga

La Fundació Miró rastreja en una exposició la influència del patrimoni sumeri en l’art d’avantguarda

barcelona
 

The Gramophone Allstars Big Band, ara més ‘latin’

salt
 

El misteri Dickinson

barcelona
 
Josele Santiago
MÚSIC

“No entenc l’obsessió per tenir raó”

BARCELONA
 

El Cartellà Rock torna com la “festa popular del rock gironí”

cartellà (sant gregori)
 

Referent pedagògic

barcelona
 

Girona acull la Mostra VOC d’audiovisual en català

Girona
 

El premi Vallverdú escull un assaig sobre la postveritat

lleida
 
sant llorenç de m

Celebren la primera Fira de la Neu del Solsonès