Cultura

Contra un món hostil

L’autora americana Sarah Andersen presenta en el còmic ‘Sarah’s scribbles’ un antídot a base d’humor contra la dificultat de trobar un encaix personal a la vida

“Vaig començar a dibuixar a secundària per la frustració de la vida escolar”
Una de les obres de referència de l’autora són les tires de ‘Calvin i Hobbes’, de Bill Watterson

Un fenomen que marca el món de l’edició del segle XXI és la proliferació de llibres escrits i dibuixats per dones joves que des de la seva quotidianitat expliquen amb ironia i humor el sentir d’una generació des d’una òptica femenina i també des de la mirada d’un nou feminisme que per la via de la primera persona se situa en un món en què encara domina el mascle. Un tret comú d’aquestes autores és que des de la publicació a la xarxa han passat al llibre de paper.

Un clar exemple d’aquesta tendència és la jove autora Sarah Andersen, que ha tret dos volums recopilatoris de les seves tires de còmic Sarah’s scribbles, protagonitzades per un personatge que és una mena d’alter ego: Créixer és un mite i Una magdalena feliç. Tots dos volums han estat publicats per l’editorial Bridge amb acurada traducció d’Alena Pons.

“Vaig començar a dibuixar per mi mateixa quan feia secundària per la frustració de la vida escolar. Mai hauria imaginat que el que feia pogués tenir projecció externa”, explica l’autora, que viu a Nova York i que reconeix que el personatge, “que té uns vint-i-tants anys com jo”, li servia per vèncer una certa “inadaptació social”. Andersen reconeix que tenia “problemes d’ansietat” i que fer aquestes històries els mitigava.

De fet, el personatge té problemes per trobar l’encaix en el món i té, com la seva creadora, una certa “ansietat”. La seva lluita s’estableix entre la necessitat de relacionar-se i una tendència a la solitud. Trobar l’espai d’equilibri és la seva gran fita.

En els llibres es planteja com el personatge principal té problemes per mostrar-se atractiva, però també per no ser-ho massa. Té necessitat d’escalf afectiu, però alhora, por d’adquirir massa compromís. Nostàlgia, però també horror a recordar el passat. També, necessitat d’ordre, però desig d’aspirar a un cert caos a la vida. Sentiments contradictoris en un món en què l’autora intenta no personalitzar gaire. De fet, els personatges no tenen nom propi, són gats, gossos, homes, dones, noies i nois. Cadascun representant d’una tipologia de caràcter que permet a l’autora explicar àmpliament l’entorn on viu. “De fet, molts dels personatges són reals, són amics meus.”

Les referències professionals de l’autora són algunes de les més populars tires de còmic que s’editen als diaris dels Estats Units, com ara les de Calvin i Hobbes, de Bill Watterson. Aquesta excel·lent sèrie tracta d’un nen i el seu peluix, un tigre que pren vida quan no hi ha cap adult. Andersen reconeix que sent gran passió pels animals, per això apareix a l’obra un conillet a la manera de Hobbes.

L’autora publica de manera regular a la xarxa amb el sistema de sindicació, és a dir que cada dia es poden veure i llegir les seves tires en diferents publicacions digitals. L’èxit en aquests espais és el que porta els editors a realitzar la publicació en paper. I aquest ha estat el seu camí.

El fet de treballar per la xarxa condiciona la seva personalitat gràfica: “El meu estil és simple i ràpid i el missatge ha de ser clar perquè el que publico són tires que no tenen un referent abans ni després. Ha de ser tot molt clar.” Aquesta imprescindible fugida del barroquisme dona a l’obra agilitat i frescor. I fins i tot solucions ràpides per expressar grans conceptes, com per exemple quan determinats personatges tenen com a rostre un cercle en què la dibuixant encabeix un text que expressa tota una àmplia idea.

Tot i que la sèrie Sarah’s scribbles reflecteix les inquietuds d’un sector generacional, l’autora ha comprovat que els lectors de les obres són des de joves preadolescents fins a gent d’edat madura. “De fet, del que estic parlant és de la vida”, explica.

En aquests moments està preparant un tercer recopilatori i, tot i que intenta conservar el personatge amb les seves característiques habituals, “és inevitable que vagin sortint temes d’incidència política i social”. “El meu treball es basa en la meva pròpia introspecció i en l’observació del que passa al meu entorn”, afirma.

Com cada cop és més freqüent en les publicacions que contenen elements gràfics amb força, la sèrie amplia la seva projecció amb una agenda i un calendari.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una època sense final

La galeria Gothsland recupera la figura gairebé oblidada de Joan Cardona, que va ser un dels il·lustradors més celebrats pel període de la Belle Époque a París

Barcelona
 
L’APUNT

Paper (de còmic) salmó

 

El coneixement cultural i el llibre

sitges
 

En la pell dels fugitius de la retirada

molló - Espinavell
 

La Fundació Mascort mostra retrats pintats sobre ceràmica

Torroella de Montgrí
 

La Black Music Big Band grava el seu primer disc

girona / aiguaviva
 
Crònica
música

Un homenatge emocionant

Barcelona
 

El Museu de la Ràdio de Roda de Berà s’ampliarà

roda de berà
 

David Verdaguer presenta avui al cinema Truffaut ‘Tierra firme’

Girona