Lola Davó
‘ROAD MANAGER’
“Mana el sentit comú”
Què és un ‘road manager’? Desfem els tòpics d’aquesta professió.
És la persona que es cuida de portar la producció a terme. És la que decideix que, si una obra ha d’anar a Valladolid, es viatjarà amb tren o amb avió. Calcularà el temps que necessiten l’equip de tècnics i els actors per poder fer un assaig tècnic abans de la funció i la que haurà reservat nits d’hotel i comprovat que el regidor del teatre ha distribuït convenientment els camerinos.
S’especifica en el contracte en quin estat han d’estar als camerinos? Varia segons les demandes dels actors? Era més imprescindible abans, quan l’estat dels teatres era, en general, més deplorable?
La veritat és que cada cop estan més arreglats, els camerinos, tot i que encara hi ha alguns llocs que caldria fer-hi millores. No cal estipular aquestes condicions mínimes, per a tot l’equip tècnic i actors, al contracte. Al final, mana el sentit comú: si en un camerino fa fred i no hi ha calefacció, se’ls demana un radiador.
Se soluciona ràpidament?
Habitualment, sí. Per exemple, si demanes una planxa, l’aconsegueixes quasi immediatament. A vegades, altres instal·lacions més específiques poden trigar més temps.
Els rumors diuen que hi ha actors, primeres espases, amb algunes manies, que ha de resoldre el ‘road manager’
No és cert. Fa anys que m’hi dedico, a aquesta professió, i mai no m’hi he trobat. Ells, com tots, demanen condicions com a persones humanes que volen fer la seva feina el millor possible. El que s’ha de fer és tenir-los ben considerats.
Anar amb avió deu ser més car. Pot ser l’ideal, però de què depèn d’anar un transport o un altre?
Depèn del preu que s’ha pogut negociar l’actuació, del cost dels viatges... Depèn de molts factors diferents.
Vostè és productora executiva i ‘road manager’ a la vegada. Per una banda, mana i per una altra serveix a la companyia. Com es porta això?
Jo no serveixo ningú; simplement col·laboro amb la gent que em toca. Forma part del meu treball, seguir les necessitats dels actors i dels tècnics.
I la sastreria? Està previst algú per portar la roba necessària? També quan es fan doblets en una tarda?
Dins de l’equip sempre hi ha algú que se n’ha de cuidar. Si és una producció gran, se’n cuida algú específicament, si no, hi ha algú que ho té afegit a les seves funcions. En els equipaments molt grans hi ha servei de sastreria, rentadora i assecadora. S’ha de preveure si la roba, durant la funció, se sua o es taca. En aquest cas, cal portar-ne de recanvi.
Què passa si se suspèn un vol?
Sempre hi ha d’haver un pla B de viatge. S’ha de ser prudent i comptar amb prou hores d’antelació. Si s’ha suspès el vol i cal anar amb tren, ja es reclamarà després amb l’agència l’import dels bitllets que no s’han utilitzat. Els tècnics han d’anar-hi abans per muntar. Si cal, viatjar la nit abans per assegurar-se que hi hagi prou temps. També és evident que les hores de marge seran diferents si es prepara la gira lluny o a prop de casa.
Dilluns era a Barcelona. Però ha viatjat aquesta setmana a Maó i Bilbao fent gira de ‘Terra baixa’/‘Tierra baja’. Hi ha descans?
A vegades coincideixen que hi ha gires molt picades; altres estan més espaiades. Potser ara no es tenen els 200 bolos d’anys enrere però sí que n’hi pot haver de 80 funcions. Nosaltres en fem. No em queixo gens. No és gens aconsellable alternar diverses gires. A mi m’agrada ser als assaigs de les produccions que preparo i també viatjar amb els tècnics. Però hi ha èpoques que, entre setmana, es pot estar tranquil·lament a casa.
