El coneixement cultural i el llibre

Sota els auspicis de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges, el Palau de Maricel es va obrir per a una gran trobada d’editors. Convocada per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Jornada de reflexió sobre l’edició en català va proposar dues taules rodones, Com fer (més) lectors i Lectura i venda. Cap a on anem?, amb bibliotecaris, llibreters, escriptors, professors i fins i tot un responsable en màrqueting i publicitat digital. Tot moderat de manera impecable pel periodista Òscar López.

No es van presentar grans idees per millorar el depauperat estat del llibre, però el pessimisme tampoc no condueix a res. Per tant, les intervencions van anar en positiu. Interessant va ser Joan Sala, d’editorial Comanegra i vicepresident de l’AELLC, quan va donar dades per interpretar. Va dir, per exemple, que dels 90.000 llibres que es publiquen anualment a Espanya, el 16% són en català. Si tenim al nostre territori una quota del 30%, significa que es venen proporcionalment el doble que en castellà. Estem parlant de molts títols, però d’edicions minúscules, perquè el repte continua sent generar lectors des de l’escola i no perdre’ls pel camí. Tant l’escriptor i mestre de secundària i batxillerat Antoni Dalmases com altres ponents van alertar sobre l’índex de lectura entre els mestres. Suposo que els mestres –els que encara llegeixen– es queixaran d’aquest comentari, però queda dit. No es tracta, però, de buscar culpables sinó de canviar els hàbits.

Continuant les queixes, l’editor valencià, i membre de la junta de l’AELLC, Gonçal L. Pampló, va sintetitzar que “el 30% és un índex baix i deficient pels que creiem en la plenitud de l’ús de la llengua en tots els àmbits”. També es va parlar dels canvis d’hàbits en la compra de llibres, amb un increment de la venda per internet, dels diferents models de llibreries, de biblioteques i de les activitats que s’hi poden dur a terme. Per la seva part, la presidenta de l’AELLC, Montse Ayats, va anunciar la voluntat de dedicar una jornada a l’any a la reflexió i va afirmar que “no es busquen solucions miraculoses sinó simplement tenir temps per pensar”.

Malgrat els percentatges millorables, la presidenta va fer una valoració positiva del moment i va reblar: “Estem acostumats a picar pedra i és el que continuarem fent.”

Em va resultar singularment detestable la reiteració de paraules com ara emoció i l’apel·lació als sentiments quan es parla simplement del plaer i l’esforç de llegir, però al nostre país l’esforç ha estat substituït pel bonisme sense límits.

Brillant va ser l’última taula protagonitzada pels llibreters, amb declaracions ben sucoses. Per exemple, Oblit Baiseria, actualment a la llibreria Casa Anita després de ser editora i una històrica de la Llibreria Ona, va ser contundent sobre l’excés de publicació: “Hi ha massa llibres per a nens i joves. No hem fet els deures i ara ens toca començar la casa per la taulada: no tenim prou receptors i acabem convertint les llibreries en magatzems.”

També va accentuar amb intensitat que les llibreries s’han de valorar pel criteri que tenen i, fins i tot, per la seva estructura arquitectònica.