Vuit presenta vuit noves ‘Històries xules’ musicals

És fàcil endevinar que la particular càbala del grup musical Vuit passa pel número que els defineix. I encara més quan aquest any la formació barcelonina celebra el vuitè aniversari de la carrera musical amb la publicació del seu cinquè disc, que es compon, gens casualment, de vuit cançons amb vuit Històries xules (RGB) que parlen de l’amor, de la relació entre pares i fills, i de la pèrdua de familiars i persones estimades. Però que ningú no s’espanti; malgrat la temàtica d’algun d’aquests temes i tal com marca la tendència del grup, la seva visió és optimista i vitalista, un cant a la vida i al bonrotllisme. Un Viva la vida al més pur estil dels seus estimats Coldplay.

Un cant a la felicitat i al somriure, com es pot apreciar només escoltant El primer dia, la carta de presentació d’aquest llarga durada marcat per un salt exponencial endavant, tant tècnic com qualitatiu. Una cançó –la preferida del bateria Òscar Villoria– que convida a passejar sense rumb tot recordant aquelles coses que et fan feliç i les persones que estimes. “La vida és un regal... 3,2,1... respira perquè avui és el primer dia.”

Carlos Martínez, la veu cantant (i guitarra) de la formació, explica que cada tema tracta d’una situació viscuda per ells: “Tant si parlem de l’amor paternal com de la pèrdua d’un ésser proper estimat, o si animem a fer l’amor en plena muntanya. Hem crescut, i això es nota a les lletres.” Ho diu en referència al fet que des que són pares els ha canviat la perspectiva del món. “Vius la vida d’una altra manera; dorms menys, és cert, però també veus com la teva filla, a mesura que creix, es connecta amb la música i comparteixes amb ella moments especials”, remarca.

Si es fa escollir un tema a Carlos Martínez, no ho dubta i tria Imparables, una cançó dedicada “als fills”, aquests éssers, com diu la cançó, que amb el seu somriure t’il·luminen, són el color que t’acompanya, omplen de sentit el teu destí. En resum, pura felicitat.

Un creixement vital, però també artístic i tècnic. Artístic, perquè ja fa temps que s’han volgut desmarcar –que no vol dir renegar– d’aquella etiqueta de pop per a adolescents que els va marcar gràcies a l’èxit d’aquells temes que els van impulsar la carrera formant part de la banda sonora de Polseres vermelles. Continuen amb l’essència d’aquell power-pop, ara amb més colorisme musical i la incorporació a la base electrònica de guitarres elèctriques i percussions de sonoritats dels vuitanta i, fins i tot, de referències a la rumba catalana en algun tema.

També perquè tècnicament han fet un salt endavant. El duo ha tingut la producció del cantant David Otero en el procés de creació del disc, gravat entre Madrid i Barcelona aquest estiu. I se senten d’allò més orgullosos, de la millora “més que notable” que ha suposat confiar la masterització al mateix enginyer de so que treballa per als referencials Coldplay.

En espera de la gira de presentació que portarà Vuit a les comarques gironines, el primer tast del nou disc serà al showcase que tindrà lloc dissabte a l’Espai Marfà (19 h, gratuït). Per als qui hi assisteixin, avancen que dels seus himnes tocaran el seu aclamat Dorm. I per a aquells qui no hi puguin ser, al web oficial del grup pròximament s’hi incorporaran els tres primers videoclips, dels senzills El primer dia, No s’atura el món i Imparables.