Un homenatge emocionant

Un vídeo del conseller de Cultura, Lluís Puig, enregistrat a Brussel·les –i en el qual excusava la seva presència “per les raons que tots coneixeu” i subratllava la importància de l’acte que estava a punt de celebrar-se– va obrir ahir al Palau de la Música Catalana el concert d’homenatge al pare Ireneu Segarra en el centenari del seu naixement. La presència de llaços grocs en moltes de les solapes dels assistents esquitxava d’actualitat i afegia una altra capa d’emotivitat a una celebració carregada de simbolisme.

Nascut el 1917 i mort el 2005, el pare Ireneu Segarra va ser el director de l’Escolania de Montserrat durant quaranta-cinc anys i se’l considera un dels referents de la pedagogia musical al nostre país; moltes escoles musicals –algunes de les quals porten el seu nom– continuen aplicant el seu mètode d’aprenentatge. La seva passió per la música el va portar també al compromís amb la recuperació del patrimoni musical montserratí i català, i també el va fer brillar com a compositor.

Un segon vídeo amb fragments d’entrevistes al pare Ireneu Segarra i amb testimonis de personalitats que el van conèixer va donar pas a un concert celebrat en un Palau ple de gom a gom, davant un públic en bona mesura familiar i intergeneracional, que reunia a ambdues bandes de l’escenari integrants de l’Escolania de Montserrat i de diverses corals infantils de Catalunya i les Illes Balears i a les seves famílies. Al recital hi van participar, entre d’altres, músics que van aprendre del mateix Ireneu Segarra a l’escolania, com ara Llorenç Castelló, Jordi Casals, Manel Valdivieso, Daniel Mestre i Josep Pons, com a directors. També hi van actuar la soprano Elena Copons, els pianistes Joan Rubinat, Jordi Armengol i Miquel Villalba i els organistes Joan Casals, Arnau Farré i Vicenç Prunés.

Dues peces per a piano del mateix Segarra van encetar una primera part que també va incloure composicions d’Àngel Rodamilans (Oh, Jesuset dolç!), Pau Casals (Nigra sun), Tomás Luis de Victoria (Ave Maria), Joan Cererols (Regina Coeli), Antoni Soler (Laudate pueri dominum), Johann Sebastian Bach (Motet BWV Anh 159 ‘Ich lasse dich nicht, du segnest much denn’) i Anselm Ferrer (Ave Maria). En la segona part es va interpretar Franz Schubert (Gesang der Gaister über den Wassern, D. 714), Adrià Barbosa (la suite Juguem cantant) i, sobretot, van guanyar protagonisme les composicions del mateix pare Ireneu: la fuga Salve Regina, Himne d’Advent i Déu és amb nosaltres. Al final, el Virolai i Els Segadors van fer posar tot el públic dempeus amb el crit de “Llibertat!”