Lletres

Cultura

Explorar els límits de la paternitat

David Nel·lo presenta la novel·la ‘Melissa & Nicole’, amb què va guanyar el darrer premi Prudenci Bertrana

“Com deia el mestre Simenon, jo vull entendre els meus personatges”, afirma Nel·lo
Dues germanes bessones criades per famílies diferents són les protagonistes

Tot i que David Nel·lo no considera que calgui destacar-ho, el cert és que Melissa & Nicole, novel·la amb què va guanyar el darrer premi Prudenci Bertrana de Girona i que ara publica Columna, parteix d’un fet real o, si més no, d’una història que li van narrar. Dues germanes bessones, criades per dues famílies, coincideixen quan són adolescents en un viatge. “Quan escrius, hi ha algunes llavors d’històries que arrelen i altres que no; quan algú et diu que t’explicarà una història que segur que et servirà per a un llibre, sovint, aquesta llavor cau en terra no fèrtil.” No és el cas i no resulta gens estrany.

David Nel·lo (Barcelona, 1959) és un escriptor –i flautista– de llarg recorregut amb gairebé una quarantena de títols i una desena de premis, una feina constant i diversa, i una visió sobre la literatura més oberta de mires que la de molts altres autors, afortunadament. És dels que desdramatitzen el fet d’escriure i, per aquest motiu, mostren el respecte que senten per tot plegat des d’una humilitat sincera i enriquidora. “Com deia el mestre Simenon, jo vull entendre els meus personatges”, afirma, i per això es posa en la seva pell.

Està especialitzat en literatura infantil i juvenil, però també ha publicat obres per a adults, com és el cas de Melissa & Nicole, que segons l’editora Glòria Gasch “també poden llegir joves de setze anys, perquè estem davant d’un crossover com una casa. A més, es una obra que creix a mesura que la comentes, com va passar durant les deliberacions.”

Xavier Cortadellas, també membre del jurat que va premiar l’obra, valora la incursió de Nel·lo en els límits de la paternitat i aposta que “d’aquí a deu anys encara funcionarà perquè és un tema universal que continuarà amoïnant i, a més, té una mica d’enigma, d’aventura, de viatge circular i molt de sentit literari”.

L’obra s’inicia la vigília del solstici d’estiu, quan dues famílies visiten la petita illa sueca de Fårö –que esdevé un personatge més–, al mar Bàltic. Han fet la travessia amb el transbordador. Uns i altres, els Callahan (nord-americans) i els Vinyals (francesos de París), passegen però no es veuen, no es busquen, perquè sembla que no es coneixen. Fins que les dues noies s’identifiquen i es parlen, fins i tot s’exploren. Els pares perden el control sobre elles i això dona lloc que durant un període de només quatre dies (a més de fragments puntuals del passat) la relació entre les dues famílies, que no s’haurien volgut retrobar mai més, exploti en forma de silencis i de diàlegs molt de l’estil dels films del suec Ingmar Bergman.

“Bergman plana per tota l’obra sense que en un principi me n’adonés. Les històries fosques de parella, com a Escenes d’un matrimoni, hi són presents”, explica Nel·lo. De fet, el cineasta va viure molts anys a l’illa de Fårö, hi està enterrat i té un centre dedicat a ell.

“De vegades, quan escrius un llibre no saps perquè ho fas i, al final, surt el motiu. En aquest cas era tocar el tema de la paternitat i la maternitat, que fa temps que em fa anar de corcoll”, explica l’autor.

David Nel·lo, que també és traductor, domina diverses llengües i és un viatger consumat, però dels que fan estades, no fotos i marxen. Per això és habitual que ambienti les seves obres en espais no catalans. Va fer dues estades, d’un mes cadascuna, als paratges suecs que ara mostra i que ja va utilitzar per a La nova vida del senyor Rutin, novel·la infantil amb què va guanyar el premi Edebé. “No acostumo a escriure allà mateix, prefereixo la distància... Melissa & Nicole la vaig escriure a Irlanda.” Aquest home no para mai.

La història, “sense ser de misteri”, té una sèrie de ganxos que arrosseguen el lector fins al final, però també cal fer esment de la part més tècnica, en què Nel·lo aplica elements atípics en ell: “No hi ha capítols, cosa que em posa nerviós com a lector, ni entrades de diàleg, i això forma un cert garbuix perquè hi ha una intenció de continuum.” Es manté fidel, però, al registre. “Per mi ho és tot. I quan busques aquest registre planer t’hi jugues el físic perquè la tradició catalana no va per aquí.” Que ningú s’enganyi, però, que planer no significa simple, perquè la lectura demana una certa participació del lector, que ha d’omplir buits i reflexionar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Música

Joan Enric Barceló presenta a casa el seu debut literari

Vidreres
Cinema

El Truffaut convida a sushi per celebrar els 3 mesos de ‘Perfect days’

Girona
cultura

El Museu d’Història de Barcelona busca director amb un procés de selecció que aixeca recels

barcelona
guardó

Antonina Canyelles, premi Jaume Fuster

Barcelona
Cinema

Blanes estrena un festival de cine que reconeix la trajectòria de Mònica Randall

Blanes
Llibres

Òmnium impulsa una recollida de llibres per renovar el fons de les biblioteques

Barcelona

Faulkner, l’autor de les mil veus

Barcelona
MÚSICA

Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

BARCELONA
música

Lecocq debuta amb ‘Sous la glace / Sota el gel’, un manifest bilingüe contra la superficialitat

la bisbal d’empordà