cultura

Cultura

Califòrnia va ser de Lleida

L’Institut d’Estudis Ilerdencs dedica una exposició i un congrés internacional a evocar la figura de Gaspar de Portolà

El militar i explorador lleidatà (1716-1786) va comandar expedicions d’èxit a Amèrica

Portolà i Pere Fages eren militarsal servei de la corona, però amb un marcat esperit crític

Un lleidatà va ser governador de Califòrnia abans, molt abans, que Arnold Schwarzenegger arribés al càrrec. Gaspar de Portolà (1716-1786) no va guanyar mai cap Oscar, probablement Schwarzenegger tampoc no ho faci, però ningú no li podrà treure haver estat el primer governador de la popular península nord-americana. “L’objectiu que tenim és acostar la figura d’aquest personatge a la gent del carrer”, explica Josep Lluís Ribes, comissari de l’exposició que l’Institut d’Estudis Ilerdencs dedica a Gaspar de Portolà. A partir d’avui i fins al 15 de febrer la mostra il·lustra les aventures que van passar el centenar de membres de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya en el seu viatge transoceànic per prendre possessió, en nom de la corona espanyola, de territoris americans com San Diego i Monterey. Gaspar de Portolà, amb el grau de coronel, i Pere Fages, tinent coronel natural de Guissona, són dos noms clau d’aquelles expedicions de milicians.

Josep Lluís Ribes posa de manifest que aquells eren homes amb esperit de servei. “Més que aventurers, eren oficials de l’exèrcit. Rebien ordres i les executaven”, explica.

La finalitat que persegueix l’exposició és divulgar detalls d’aquells personatges i de les seves gestes. “Són molt poc coneguts popularment”, exposa Josep Lluís Ribes, i obre la porta que puguin haver estat víctimes de la manipulació que es va fer del seu llegat durant una fase molt fosca de la nostra història recent. “A Gaspar de Portolà el franquisme el va utilitzar moltíssim per tot el que implica l’exaltació de l’heroi, l’imperialisme i el discurs caspós”, raona.

En aquest context, posa de manifest que ara el es busca és “reivindicar personatges fascinants que van tenir protagonisme en aquella Espanya negra”. Hi afegeix que “tot el que tingui relació amb l’Espanya negra és ara actualitat”.

En aquest sentit, Josep Lluís Ribes no dubta quan li pregunten si Gaspar de Portolà, que tantes vegades va entrar en batalla en nom de la corona espanyola, entendria ara el sentiment majoritari de rebuig de Catalunya vers el que representen les institucions espanyoles. “Ell era un veterà de guerra però va desobeir moltes vegades les ordres que rebia per qüestions humanes.” Un exemple en són les indicacions perquè fes cau i net amb els jesuïtes que ocupaven les terres que ells anaven conquerint i que passaven a ser dominis de la corona espanyola. “Malgrat que ell va ser qui va portar l’ordre i va executar l’expulsió, consta un document en què un jesuïta deixa constància del magnífico Portolà, segurament pel tracte que elsi va dispensar.” El comissari de l’exposició posa de manifest que ja llavors “hi havia símptomes de discrepància amb aquella corona espanyola”. Coincidint amb l’exposició, l’Institut d’Estudis Ilerdencs va començar ahir un congrés internacional dedicat a la figura de Portolà que avui continua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol