Obra mestra adolescent

Els genis ja ho són ben aviat. I Picasso ho va demostrar quan tenia només 15 anys executant amb precisió la gran tela Ciència i caritat, que va impressionar el jurat de l’Exposició General de Belles Arts de Madrid, que li va atorgar una menció, i després el de l’exposició de Màlaga, que el va premiar amb la Medalla d’Honor. El quadre, d’una gran maduresa plàstica i de contingut per un artista tan jove, estava dins de les directrius del realisme social, escenificant la col·laboració entre l’assistència mèdica i la religiosa en una dona pobra malalta.

L’espectacular tela és una de les joies del Museu Picasso de Barcelona, molt ric en el període de joventut de l’artista. El visitant se’l troba ben aviat en el recorregut de la col·lecció permanent del museu, en concret a la sala 3. Aquests dies, però, si més no fins a final d’any, el quadre s’està restaurant a la vista del públic, abans que sigui necessari portar-lo al taller fins al mes de febrer. Els restauradors treballen de moment en la primera fase de restauració de la tela: la neteja. Els objectius de tota aquesta operació?: “La neteja, consolidació i retoc de color de l’obra”, diu Reyes Jiménez, cap del departament de restauració i conservació preventiva del museu.

Gràcies a la restauració, el quadre es veurà en tota la seva esplendor en l’exposició Obres mestres, que tindrà lloc la tardor del 2018 al Museu Picasso de París. El quadre, que no s’havia restaurat des que va ingressar al museu de Barcelona, l’any 1970, serà el protagonista de la primera sala d’aquesta mostra, juntament amb sis estudis preparatoris. Segons el director del museu barceloní, Emmanuel Guigon, Ciència i caritat també tindrà sala pròpia dins del nou recorregut de la col·lecció permanent del centre la primavera del 2019.

De moment, gràcies a les imatges d’alta resolució capturades amb llum visible, ultraviolada i infraroja i a estudis fisicoquímics dels pigments, s’ha arribat a conclusions que desmunten alguns mites al voltant de l’obra. Tenint en compte el temps d’assecat que necessiten alguns pigments, com ara el blanc de plom, seria impossible que Picasso hagués pintat el quadre en el termini d’un mes, “ja que no l’hauria pogut portar a Madrid en condicions el març del 1897”. “Segurament va començar a pintar-lo a finals del 1896”, diu Reyes Jiménez. Entre altres descobertes, les proves han demostrat que Picasso va posar la seva signatura a l’esquerra de la tela però que està mig perduda perquè la pintura ha saltat en part. Es desconeix si es podrà recuperar, encara que sigui parcialment.