Moltes cultures, una humanitat

Estalactites de tots colors lliscant de la cúpula de Barceló van coronar ahir a la tarda el concert que va oferir l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu a la seu de les Nacions Unides de Ginebra. Händel, Strauss i el “rock-and-roll” de la Setena de Beethoven –tal com el va qualificar el director Josep Pons– van amenitzar un concert que organitza anualment Onuart Foundation per als Drets Humans, i que enguany retia homenatge a les víctimes dels atemptats d’Europa, especialment els de Cambrils i la Rambla de Barcelona.

El premi Nobel Kofi Annan; l’alcalde de Ginebra, Rémy Pagani; el president del Patronat del Liceu, Salvador Alemany; el director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, i el regidor d’ERC a Barcelona i delegat de Cultura a la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, eren uns dels prop de sis-cents convidats que omplien la magnífica sala de la qual Barceló va pintar el sostre el 2008. Per això, Miguel Ángel Moratinos, president d’Onuart, va anunciar que, de cara a l’any vinent, per celebrar que han passat deu anys “i el mural no ha caigut”, convocaran un nou premi adreçat a artistes, escriptors i arquitectes que defensin els drets humans. Tampoc descarta per a aquest concert, les dues darreres edicions del qual havia fet Daniel Barenboim, tornar a convidar l’orquestra del Liceu.

Els 73 músics de l’orquestra del Liceu, ben estrets sota el cel canviant segons les llums projectades al mural de Barceló, van oferir un concert històric que van rematar amb un bis ben especial: l’himne de les Nacions Unides que va escriure Pau Casals, un “antic col·lega de l’orquestra”, segons va explicar Josep Pons al matí en roda de premsa, perquè va ser violoncel·lista de la formació durant sis mesos. “Casals ens uneix al Liceu i a les Nacions Unides, a banda que va ser un gran defensor de la pau, dels drets humans i de la llibertat dels pobles.”

Respecte a l’esperit reivindicatiu del concert que Casals va fer a la seu de l’ONU a Nova York, el 24 d’octubre de 1971, quan va dir allò de “I am a Catalan”, Pons va recordar que li van demanar que compongués l’himne no només per ser bon músic: “També perquè es va negar a tocar en múltiples països que donaven suport a règims feixistes.” “Quan parlem de drets humans no ho fem de manera abstracta, sinó de persones que estan perseguides, i des de Mediapro posarem el nostre granet de sorra per dur, amb aquest concert que uneix art i música, una mica d’escalf a totes les persones de tot el món, properes o llunyanes, que pateixen perquè no se’ls respecten els seus drets humans, i així se sentiran confortades per uns moments, mentre que d’altres se sentiran amb més ganes de lluitar pels drets humans”, va argumentar Tatxo Benet, representant de Mediapro, productors d’un concert que emetrà TV3, TVE i Medici TV.

Així doncs, tot eren eufemismes en la roda de premsa que va precedir l’esdeveniment. L’ONU fa l’orni? Aquesta pregunta passava pel cap a la majoria de periodistes davant les explicacions dels diferents responsables, començant per Moratinos, que s’omplien la boca de pau i drets humans sense fer cap mena d’al·lusió al conflicte català. Interrogat, doncs, sobre la manca de diàleg entre el govern espanyol i català, va respondre: “Ara hem de treballar perquè a Catalunya les eleccions se celebrin en el millor clima de concòrdia i respecte possible; nosaltres sempre hem defensat la legalitat i la Constitució que promou la convivència, la tolerància i la reconciliació ”, va etzibar Moratinos. De reconciliació i respecte també va parlar a l’inici del concert el representant de l’Aliança de Civilitzacions de l’ONU, Abdulaziz Al-Nasser, tot advertint que el terrorisme no es pot associar a cap raça o nació: “El món té moltes cultures, però només una humanitat.”