Cultura

any pompeu fabra

david paloma

Tot l’Any Fabra

Us oferim un tast de les rutes i publicacions que es faran al llarg del 2018 per commemorar el 150è aniversari del naixement del gran lingüista

Jordi Manent, autor d’excel·lents referències bibliogràfiques relacionades amb Pompeu Fabra, prepara un àlbum amb les millors fotografies del mestre: Pompeu Fabra. Vida i obra en imatges. Amb el seu permís, li manllevo una frase que, al costat de la que ja fa molts anys va escriure Josep Pla (la que es refereix a Fabra com el català més important “del nostre temps”), resumeix ben bé les qualitats del forjador de la llengua catalana moderna: “Fabra era una suma de vocació, preparació, intel·ligència, pragmatisme, rigor, astúcia i constància.”

També revelen els mèrits de Fabra, en conjunt, les biografies i les semblances més rellevants que autors ben diversos, de Jaume Passarell a Joan Solà, de Domènec Guansé a Mila Segarra, han escrit durant els últims vuitanta-cinc anys. Potser el biògraf més fidel, que, a part de llibres convencionals, va confegir l’única biografia oral audiovisual, va ser Josep Miracle. Ell va ser el guionista i la veu de la pel·lícula Pompeu Fabra, la llengua d’un poble, de Pere Masdeu, gravada el 1968. Miracle admirava el seu mestre i no n’estalviava elogis. El to del deixeble era encès, literari; la seva admiració era explícita. També podem veure Miracle en el programa Giravolt, de Televisió Espanyola a Catalunya, el 1978: Pompeu Fabra, l’home de la llengua. Aquest programa està penjat al Youtube.

A les portes de l’Any Fabra, el Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística ha preparat ad hoc una bibliografia selectiva del mestre. És un document digitalitzat que té l’avantatge de remetre als enllaços corresponents totes les referències que es poden consultar en línia.

El 2018 s’hauria de publicar el volum 10, i últim, de les obres completes de Fabra. També l’any que ve tindrà lloc la IV Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, previsiblement a l’octubre o al novembre, i el V Col·loqui La lingüística de Pompeu Fabra, que cada cinc anys organitza el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i que ja té dates: 28, 29 i 30 de novembre.

Amb el suport institucional, cal subratllar així mateix les rutes filològiques, a peu, per totes les poblacions en què Fabra va deixar empremta: de la Barcelona natal a la Badalona d’adopció, passant per Bilbao (on Fabra va viure deu anys) i Prada (on va viure els últims sis anys, ja a l’exili).

Les rutes

Espai Betúlia ofereix sota demanda una ruta Pompeu Fabra per Badalona. Aquest itinerari a peu va néixer el 2010 en el marc de l’exposició Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom, que va tenir lloc a Badalona, amb Ester Franquesa com a comissària i sota el guiatge de Joan Soler i Coloma Lleal. Són onze parades que recorren alguns dels espais on Fabra va viure i treballar entre els anys 1912 i 1939. Destaca la fonda d’en Peret, la parada del tramvia, l’Escola d’Arts i Oficis, el carrer de la Mercè i el monòlit d’homenatge situat a la via Augusta.

De les altres tres rutes, se n’encarrega Ruta Pompeu Fabra, amb el suport de la Càtedra Pompeu Fabra i de l’Institut d’Estudis Catalans. La ruta de Barcelona va començar ara fa un any i s’adreça tant a estudiants, els dies laborables, com al públic general el diumenge: són set parades que ajuden a descobrir els espais que va freqüentar el mestre en una ciutat d’un modernisme efervescent. Es descobreix el local de L’Avenç en el temps de la reforma lingüística, la seu de l’Ateneu Barcelonès el dia que s’hi va fer el primer discurs en català i, entre altres curiositats, el domicili més emblemàtic de Pompeu Fabra, seu de la famosa anècdota de la carta que un Fabra de quinze anys va escriure als seus nebots.

La ruta per Prada, a la Catalunya del Nord, es farà el pròxim 17 de febrer amb motiu del 150è aniversari del naixement de Fabra. Es veuran dos dels domicilis de l’exili pradenc, l’hotel on se li va fer l’homenatge amb motiu dels 80 anys, la placa de l’escultor Apel·les Fenosa, la placa del carrer dels Marxants i, sobretot, les dues tombes de Fabra: l’actual, reformada l’octubre del 2016, i el primer nínxol que en va acollir les despulles durant més de vint anys.

La ruta més llarga, encara per decidir la data exacta, portarà els viatgers fins a Bilbao per descobrir els principals domicilis que continuen dempeus més de cent anys després que hi visqués Fabra. Mònica Montserrat, guia de la Ruta Pompeu Fabra, revela una descoberta no lligada al Fabra filòleg sinó al Fabra químic, que és el motiu de l’estada a Bilbao: “El 1912, poc abans de tornar a Catalunya, Fabra va participar en una comissió per analitzar la qualitat de l’aigua que abastia la capital basca”.

El calendari

L’Any Pompeu Fabra ja té un calendari commemoratiu, de paret, que recull gairebé un centenar de dates significatives. La majoria d’aquestes dates es relacionen amb la vida i l’obra de Fabra, com són el naixement i el bateig, els estudis, la reforma de L’Avenç, el casament, l’etapa de Bilbao, conferències, homenatges, excursions... Però més enllà d’una cronologia general, sobresurten dates curioses entorn de la projecció de la figura i l’obra del mestre: la creació oficial de la càtedra que porta el seu nom, la inauguració de l’Espai Fabra, la publicació de la primera biografia de butxaca, etcètera.

Entre les fotos que il·lustren el calendari, hi ha les més conegudes, com la de Català i Pic, a la portada, o el pati de l’Institut d’Estudis Catalans, però també n’hi ha que ho són molt poc, com ara una reunió de la col·lecció Bernat Metge, l’any 1926, en què es veuen asseguts al voltant d’una taula Riber, d’Olwer, Estelrich, Riba, Segalà i Fabra. Al febrer, que és l’època en què es lliuraran els premis biennals Pompeu Fabra, destaca el bust de Fabra que s’emporten els premiats, obra de l’escultor Manuel Cusachs. El 21 de febrer del 2018, el dia del lliurament dels premis, serà més present que mai una de les frases més famoses de Fabra: “Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.”

“No ens deixem guanyar pel cansament ni per la impaciència ni pel derrotisme”

“Així com hi ha coses que no es poden dir en francès com es diuen en espanyol, o en espanyol com es diuen en francès, hi ha d’haver coses que no han de poder dir-se en català com es diuen en espanyol”

“Si la vol fer [la meva biografia], faci-la [Fabra ho diu a Josep Miracle]; però li adverteixo que no podrà dir res de mi perquè soc un home gris, sense relleus, sense biografia”

“Quan jo vaig proposar, a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de suprimir la lletra ‘h’, va ésser qüestió de dos minuts: semblava que hi havia d’haver una catàstrofe”

Amb les paraules del mestre

“En la escuela me enseñaron pésimamente una lengua que nunca he logrado hablar bien y que jamás escribiré con soltura. En cambio, no me enseñaron ni a leer ni a escribir la mía”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.