Construint el pensament

Va ser al bar Velòdrom de Barcelona on, segons diu la llegenda, l’abril del 1977 una colla d’estudiants universitaris van triar el nom de L’Avenç per batejar la revista que acabaven de fundar. Ho feien en homenatge a L’Avens, mítica publicació modernista, catalanista i innovadora, fundada per Jaume Massó el 1881, i que va durar pocs anys. L’objectiu d’aquella colla, entre la qual hi havia l’exconseller Ferran Mascarell, era fer una revista d’història, centrant-se en la Catalunya contemporània i aportant una nova mirada crítica al passat. Pierre Vilar, Josep Fontana, Joan B. Culla, Josep M. Castellet, Borja de Riquer, Eva Serra... per les seves pàgines han desfilat durant aquestes quatre dècades els principals noms d’historiadors i intel·lectuals, formant una visió aprofundida i polièdrica de la història del país. A finals dels anys noranta, i davant d’un model caduc, la revista va virar cap a la cultura, incorporant nous gèneres clàssics del periodisme.

“Per nosaltres fer quaranta anys és tot un èxit, primer de continuïtat, atès que no tenim cap gran grup darrere, només la força dels autors i els lectors, i després per la capacitat de canvi i per adaptar-se als nous temps”, va argumentar ahir Josep M.Muñoz, director de la publicació amb Núria Iceta. L’Avenç es reivindica com una revista clau que exerceix l’anomenat “slow journalism”, és a dir, periodisme de reflexió que poden aportar gràcies a la seva periodicitat mensual. “El número 0 va néixer amb la preocupació d’explicar que hi havia una institució que es deia Generalitat i s’entrevistava Josep Terradellas; avui es pot dir que hi ha una continuïtat temàtica perquè, si no entenem com va anar la transició, el govern de Pujol, però també el tripartit, no podrem entendre el que passa ara”, va opinar Muñoz.

Arran de l’aniversari s’ha publicat un número especial, Tria L’Avenç, que recopila els principals temes que han preocupat la revista les darreres quatre dècades, com ara la relació entre Catalunya i Espanya. “El número és un homenatge a Catalunya i a L’Avenç amb articles d’autors de renom, alguns dels quals ja desapareguts, i serveix per assenyalar uns mestres i historiadors que han estat influents”, va dir Muñoz. “És una mirada cap al passat i una manera de dir que som aquí i continuarem creixent”, va afegir-hi Núria Iceta.

L’Avenç també celebra els 10 anys del segell editorial del mateix nom, que ja aplega vuitanta llibres en el seu catàleg. Aviat s’engrossirà amb Els barcelonins, d’Adrià Pujol, El barri de la Plata, de Julià Guillamon, dos títols que neixen de la sèrie anual que aquests autors han publicat a L’Avenç. La distribució dels llibres la realitza RBA, un grup editorial sota l’aixopluc del qual L’Avenç va estar un període de sis anys, del 2006 fins al 2012, fins que la “diferència de projecte editorial” els va separar, tot i quedar “en molt bona entesa”, destaca Iceta.

A més, la biblioteca Jaume Fuster acull una exposició sobre la història de L’Avenç que es podrà veure fins al 14 de gener.