Un primer pas

L’Ateneu Popular 9 Barris ha volgut assumir el risc de fer un pas al costat del circ contemporani, de voler sumar públics per mirar d’ampliar la seva visibilitat, més enllà de la temporada al seu teatre. Aquest Soterrani còsmic neix a partir de la inspiració de Loscorderos.sc (David Climent i Pablo Molinero). Ara el seu llenguatge bastard prova de contagiar-se amb el circ. S’alinea prou bé amb AfAsians (van deixar-se conatminar per la música de Za!) i La banda del fin del mundo (que van compartir camp de proves amb Miss Q). Potser el problema és que aquest cop el llenguatge circense no roda, s’encalla amb massa text (dit amb prou correcció i convicció) i la proposta trencadora queda un pèl massa ingènua, com els personatges que es creuen un món fantasiós que esdevé refugi d’un cataclisme mundial.

Un triple pal central (que no es treu en cap moment), uns jocs de cordes, una evolució de verticals sobre un skate guitarra, o un trapezi transformat en escala de cordes penjada se sumen a la construcció dels personatges. El problema és que la preciositat del trapezi (que practiquen els de La Fem Fatal, inclosos en el repartiment) o el treball al pal de Jorge Albuerne queden esbravats. L’espai i la il·luminació són massa plans. Tot busca un món brut, desarreglat, que treu força a aquesta fosca fantasia.

A Soterrani còsmic hi ha secret, por, desig, necessitat de descobrir. Són el leitmotiv dels personatges. En realitat, és un tema un punt fosc i fins i tot angoixant que remet a altres peces com ara Utilitat programada (Tantarantana, 2015) en què els fills de superherois estaven confiats en un amagatall. És un conte un punt naïf que evoca els muntatges d’Els Malnascuts de la Sala Beckett com ara Collectivus o el Like si lloras dels VVAA (que són l’evolució d’Els malnascuts) o al Wohnwagen (ara finalista dels premis BBVA). També té un regust d’un espectacle en què els dos membres de los Corderos hi van intervenir com a actor: Tata mala.