Un resistent des de la cultura

El coreògraf Manuel Cubeles i Solé va morir dimarts al vespre als 96 anys a la Garriga. Ferm defensor de la cultura popular, va fundar diversos esbarts dansaires i va dirigir obres teatrals i coreografies de danses tradicionals catalanes. Com a periodista radiofònic, va promoure també les primeres emissions en català per televisió (Mare Nostrum), així com dirigir teatre en català, i des del 1969 va treballar a la ràdio en les primeres emissions en català durant el franquisme, i després a Ràdio 4. La Generalitat el va distingir el 1990 amb la Creu de Sant Jordi.

“Cubeles representa un dels puntals de la recuperació de la cultura popular a Catalunya, i va recórrer tot el país per recuperar les danses perdudes, a banda d’impulsar el ballet popular”, va explicar ahir a aquest diari el president de la Fundació Paco Candel, Pere Baltà, que va entrevistar-lo per al llibre L’altra resistència (Rúbrica Editorial, 2005). “Ara tenim la prova que sense aquest associacionisme que ell va impulsar no hauria estat possible la xarxa immensa, primer cultural i després social, que ha donat lloc, primer, al referèndum de l’1 d’octubre i, després, a les eleccions d’avui.” En aquesta entrevista que li va dedicar, el mateix Cubeles defensava: “La gent de la cultura popular som la terra on s’ha arrelat aquest país.”

Cubeles i Solé, que el 25 de desembre hauria fet 97 anys, va veure la seva vida estroncada per la Guerra Civil, en la qual va participar en la quinta del biberó. Gran autodidacta, es va desenvolupar com un ardent defensor de la cultura popular. El 1947 va fundar l’Esbart Verdaguer, l’Esbart de Sarrià i l’Esbart Marboleny. Va col·laborar, a més, en la fundació de l’Obra del Ballet Popular, el 1948, des d’on va treballar en la investigació, creació i recuperació de les danses tradicionals d’arreu del país.

La seva tasca va suposar tot un revulsiu cultural per a una sèrie de grups a l’entorn dels quals es van reunir personalitats de l’època, com ara Aureli Maria Escarré, Salvador Millet i Maristany, Josep Benet i Morell o Alexandre Cirici i Pellicer.