Cultura

ARTURO GAYA

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

“Si el missatge és sincer i transmet un sentiment, arriba a la gent”

El grup de música tradicional celebra el 25è aniversari i, com és habitual, el dia 25 representarà ‘Lo misteri de Nadal’ a Tortosa. El 2018 estrenarà un espectacle antològic

Com va nàixer Quico el Célio, tot just ara fa vint-i-cinc anys?
Tot va començar amb la idea de recuperar un repertori nadalenc del llibre del folklore de Joan Moreira. Un llibre que tothom tenia a casa, igual que la Bíblia, però que sovint no s’obria. Amb aquesta idea Xavier Borràs i jo vam preparar un petit repertori i vam començar com a Quico el Célio i el Noi, sense cap pretensió.
I quan s’incorporen la resta de membres al grup?
Va ser de forma immediata. Aquell Nadal vam fer una dotzena d’actuacions, Jordi Fusté les va seguir gairebé totes i ens va plantejar fer alguna cosa conjunta. I així ampliem a Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i també el nostre repertori, que ja no seran només nadales, sinó que traiem la pols al llibre de Moreira i fem treball de camp perquè surti a la llum la riquesa de la música popular de l’Ebre, que ja estava al carrer. Hem tingut la sort que els nostres pagesos que cantaven van convertir això en un ofici, com el cas del Canalero i lo Teixidor.
Què significa per a un grup musical arribar als 25 anys?
És molt de temps, més tenint en compte que dels vint-i-cinc anys en fa setze que sis dels membres estem al grup. Va haver-hi uns canvis al principi: Xavier Borràs per Quique Pedret i Santi Martorell per Josep Lanau. No és fàcil, perquè passen coses a la vida personal de cadascú, coses com a grup, i ho hem superat tot com si fóssim una família.
Al llarg de la vostra trajectòria heu aconseguit diversos reconeixements, com ara el Premi Nacional de Cultura; què suposen?
En el treball artístic i escènic, rebem el suport del públic, i això dona energia, igual que els premis. En algun moment de dificultats ha arribat un premi i ha estat un reconeixement que t’impulsa a tirar endavant.
Quin seria un dels millors moments que heu viscut?
Recordo especialment quan la gent de l’Ebre es va trobar al carrer en la lluita contra el Plan Hidrológico Nacional. Érem un territori que no estava cohesionat i allò el va cohesionar, i van florir moltes coses a la superfície. La gent va donar moltíssim i nosaltres vam aportar la música a aquella lluita.
Quins actes de celebració organitzareu?
La celebració més immediata serà per Nadal amb l’espectacle Lo misteri de Nadal, que farem en diversos municipis, i seguidament encetarem una gira amb un espectacle antològic dels vint-i-cinc anys, on introduirem el nou disc No tinc diners. A la primavera publicarem un llibre, un cançoner amb les cent vint cançons que hem fet, amb acords senzills perquè tothom les pugui tocar i cantar. També inclourà una història gràfica dels Quicos.
L’espectacle ‘Lo misteri de Nadal’ té demanda tant a l’Ebre com a la resta del país?
Sí, s’ha convertit en un espectacle tipus Els Pastorets. La gent vol repetir i cantar les mateixes cançons, és un ritual.
Us sobta la connexió que heu aconseguit amb el públic que no és de l’Ebre?
I per què no hi hauríem de connectar? El fet de ser de l’Ebre no és cap barrera, la música de la terra et porta a una terra i nosaltres fem el mateix que la gent que fa world music a tot arreu. Si el missatge és sincer i transmet un sentiment, la música arriba a la gent. A més, en el món de la música d’arrel hi havia un buit, nosaltres volíem que el públic xalés als nostres concerts, no preteníem defensar la música tradicional i ser-ne activistes.
Poden parlar de tot els vostres personatges?
Parlen de tot i des de diferents punts de vista, sense ofendre a ningú. La ironia dels nostres personatges ens permet parlar del que sigui. Fins ara hem fet el que crèiem que calia fer, vam participar al concert del folk per la llibertat. Pensem que no hi pot haver gent a la presó per motius polítics i això s’ha de dir.
La jota és tan catalana com la sardana?
A l’Ebre cantem i ballem la jota perquè és música pròpia, i hem intentat que la gent deixi de pensar que tenim la jota perquè som veïns d’Aragó. La jota és una música antiga que ve del mar, els cants de batre del Delta són iguals que els de les Balears o d’Algèria. De fet, els territoris que van estar més temps sota la influència àrab van conservar més la música autòctona, la cultura àrab va ser respectuosa amb la cultura popular.
I com veu el futur de Quico el Célio?
M’agradaria que el temps que tinguem per davant sigui com ara, amb il·lusió i sense esperar res. Mai hem esperat res més que fer la nostra música i transmetre allò que pensem. Som conscients que la cançó té un poder transformador de la societat i fem música per intentar millorar la societat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Borràs celebra que el govern d’Aragó s’hagi retirat de la causa penal contra Vila i Puig per les obres de Sixena

La consellera veu una “anomalia” que en 16 anys de l’Institut Ramon Llull “no hi hagi hagut cap dona” al capdavant

Barcelona
 

La pista, per als d’EGB

Girona
 

Autors compromesos

Sant Sebastià
 

Del paper al ferro

barcelona
 

El Bertrana, any a any

Girona
 

El monestir de Sant Maria de Lladó, BCIN

Lladó
 

El govern d’Aragó es retira de la causa contra Vila i Puig

barcelona
 

Iolanda Batallé serà proposada per al Llull

Barcelona
 

Zgustova presenta una Gala complexa a ‘La intrusa’