cultura
Javier Sierra
ESCRIPTOR
“Busco qualsevol excusa per investigar”
La novel·la neix d’una sorpresa que em vaig endur a l’església de Sant Climent de Taüll
L’última creació de Javier Sierra (Terol, 1971) l’ha fet guanyador del premi Planeta d’enguany. Bona part de la novel·la, El foc invisible, transcorre a la ciutat de Barcelona en busca del misteri del Sant Grial. L’autor, expert en novel·les històriques i situat al top ten de vendes als Estats Units, presenta la versió traduïda al català.
Com valora el sector
dels lectors catalans?
És un segment de lectors per descobrir. M’agrada molt veure la meva obra traduïda. A Espanya, però, no es publiquen les traduccions en basc ni gallec, però m’agradaria veure-les. Són mercats petits i difícils.
Es va presentar al premi amb el pseudònim ‘la muntanya artificial’?
Sí, la muntanya artificial és un lloc que existeix, és una muntanya buida, creada per Ferran VII al parc d’El Retiro de Madrid. Antigament era el mirador on acudia el rei per tenir una visió panoràmica de la capital. Avui dia no se sap res d’això, la pròpia cavitat interior, que és una volta de pedra per la qual entren les arrels dels arbres de l’exterior, probablement es va utilitzar com a recinte per iniciació o cerimònies i això em va ser molt estimulant per a la novel·la.
Com va ser el procés de documentació per a la novel·la?
La novel·la neix d’una sorpresa, i en aquest cas me la vaig endur davant de l’absis de Sant Climent de Taüll. Té una particularitat i és que està datat amb l’any de consagració del temple, el 1123; en aquests absis, sota el pantocràtor, hi ha una dona que sosté un bol del qual surten uns raigs de llum. Em vaig quedar atònit perquè és així com es descriu el Grial per primera vegada a la història en El conte del Grial, de Chrétien de Troyes, escrit seixanta anys després.
Per tant,
‘El foc invisible’ és la continuació de Chrétien de Troyes?
Chrétien de Troyes deixa la seva novel·la sense acabar al 1180 i se n’han escrit diverses continuacions, però és veritat que a partir del segle XIV no n’hi ha cap més, i el que jo he intentat escriure, en el meu imaginari, és l’última d’aquestes continuacions.
Hi ha una ruta per la península ibèrica. Per què?
Volia una novel·la que fos un camí. El personatge arriba primer a Madrid, on es troba en una escola de literatura que parlen d’un tema que resulta ser exòtic, dels Pirineus de Catalunya, i llavors hi va a investigar. A més, amb el llibre he pagat el meu deure de gratitud que tinc amb Catalunya, ja que mai l’havia mencionat en cap dels meus llibres.
Què té David Salas, el protagonista, de Javier Sierra?
David Salas té l’amor pels llibres però té alguna cosa que no tinc jo. David Salas és un professor amb èxit que no té la necessitat d’investigar, són les circumstàncies les que l’empenyen a buscar una aventura. Javier Sierra busca qualsevol excusa per anar de viatge a investigar.
Treballa en la pròxima novel·la?
Un escriptor sempre està treballant. Sempre va preparat per apuntar anotacions perquè, en definitiva, un escriptor és la seva mirada, és la capacitat de mirar la realitat i de com construeixes la novel·la.
El comparen amb Dan Brown, però quines diferències hi ha entre ell i vostè?
Dan Brown escriu novel·les amb la intenció d’entretenir i poc més; en canvi jo escric novel·les amb la intenció d’entretenir i d’il·luminar, com a propòsit més transcendent.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.