Cuinar i cantar

“La meva iaia, com Neus Català, cantava mentre cuinava. Tenia un punt d’alegria i de naturalitat malgrat els temps difícils que li va tocar viure.” Carme Martí, autora de la biografia novel·lada de la deportada a Rabensbrück i avui centenària Neus Català, Un cel de plom, presenta, ara, la seva segona novel·la, El camí de les aigües (Amsterdam) en què segueix la vida d’una cuinera anònima basada en l’experiència de la seva àvia. El llibre, que s’ha cuit a foc lent durant cinc anys, enllaça dues històries: una d’actual, protagonitzada per la Laura, que pateix un dol profund, i una segona, que és la història de la cuinera que explica a la seva àvia, que es troba en una residència, durant els quinze dies de vacances de Nadal.

“Després d’escriure sobre els deportats, ara volia parlar dels que es van quedar aquí, de la misèria de la postguerra i de com van tirar endavant amb una certa alegria malgrat les circumstàncies difícils”, comentava l’autora fa uns dies.

Martí subratlla la diferència generacional entre àvia i neta: “Malgrat els problemes que tenien, els superaven sense dramatismes. En canvi, la Laura, que viu un moment més planer, s’ho passa molt pitjor.” Respecte al recorregut de la seva àvia, parteix de l’Espluga de Francolí i arriba fins a Barcelona, passant per Reus. Filla de pagesos, i sense poder estudiar perquè només es pagaven els estudis del fill, Maria Badia va començar a fer de mainadera als 9 anys en una altra casa de pagès. A partir d’aquí, va anar a parar a Reus, on va fer de cambrera, i finalment a Barcelona, on va entrar al servei dels gerents de Zuric Assegurances, on la van tractar molt bé. “Va ser aquí on va anar a classes de cuina amb el xef Rondissoni i se li va obrir un món.”

Quan va esclatar la guerra, va tornar a l’Espluga, on va treballar, primer, a l’hospital de sang i, després, per als dirigents republicans. “Intercanviava llaunes russes per productes de l’hort per poder cuinar.” Martí explica un dels capítols del llibre, que fa referència al comiat dels brigadistes internacionals i que fins al 2003 no es va saber que s’havia fet a Vil·la Engràcia. “Aquest edifici, que encara està dempeus, va acollir, el 1907, unes colònies de nenes perquè hi ha moltes fonts pels voltants i era molt recomanable per a les anèmiques. El 1915, s’hi va fer un torneig de tennis en què va participar Pau Casals”.

El camí de les aigües és l’aposta forta de la temporada d’Amsterdam, un segell que compleix deu anys. Un altre dels títols que publicaran properament és fill d’aquesta novel·la: es tracta d’El llegat de Josep Rondissoni, de Manel Guirado. La dimensió culinària de la novel·la, que recull receptes tradicionals catalanes, va ser posada en valor per Ada Parellada durant la presentació del volum, dimecres passat. “El llibre queda com un tret cultural culinari propi que no podem perdre”, va dir. Determinada a conscienciar la societat que cal preservar el gust de les menges que preparaven les àvies, va llegir un fragment de la novel·la, aquell en què es relaten els fets del 6 d’octubre del 1940, quan va ser detingut Lluís Companys, afusellat poc després. “És d’una actualitat esfereïdora”, va exclamar Parellada. En aquest sentit, l’editor d’Ara Llibres, a què pertany el segell Amsterdam, Joan Carles Girbés va expressar la seva preocupació per la recent detenció i empresonament dels dos líders d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional: “No podem ser aliens al que està passant i des de l’editorial, que és molt compromesa, volem exigir l’alliberament dels Jordis.”