Espectres ben vius
El museu de la Fundació Sorigué a Lleida presenta una retrospectiva de l’artista colombià Óscar Muñoz que indaga en els processos de formació d’imatges
L’artista fa servir la fotografia, el vídeo i el dibuix, però també l’aigua i l’alè com a suport artístic
Les aparicions i desaparicions solen associar-se als espectres, visions que venen del més enllà i que es materialitzen i es desmaterialitzen. Aquesta percepció no és exclusiva del món de les ombres, perquè en la vida real les coses també es materialitzen i s’esvaeixen tot i que, com en el món eteri, captar-ho és difícil.
Aquesta ha estat des de sempre l’empresa artística d’Óscar Muñoz (Popayán, Colòmbia, 1951) que des de fa anys es troba immers en l’estudi dels moments anterior i posterior a la fixació d’una imatge en un suport, que en el seu cas pot ser fotogràfic, videogràfic, litogràfic o fins i tot li poden servir unes cortines de bany.
El museu de la Fundació Sorigué a Lleida presenta fins al juny del 2018 una selecció retrospectiva de 14 peces en l’exposició Des/materializaciones en un concepte expositiu desenvolupat pel mateix artista i la directora de la fundació, Anna Vallés. “He intentat amb la meva feina apropar-me a l’instant crític i decisiu de la salvació o destrucció de la imatge, en què es fixa o no, per formar part del passat”. I és en aquest sentit que el temps juga en el seu treball com un element artístic més.
A la mostra es pot contemplar la utilització de materials artístics tan difícils com l’aigua. A Narcisos realitza un singular procediment en què la pols de carbó perfila un dibuix sobre una superfície d’aigua que en evaporar-se deixa que el carbó es fixi en una altra superfície.
També es pot veure una de les primeres obres en què es va cabussar en el tema de les desmaterialitzacions: Cortinas de baño (1985-1986). L’origen de l’experimentació era l’intent de fixar una imatge en una superfície plàstica mentre rajava l’aigua. Finalment, amb processos de serigrafia, la imatge va quedar fixada.
Molt representativa de la idea de desmaterialitzar i materialitzar és la peça Re/trato (2004). Es tracta d’un vídeo en què es pot veure la mà de l’artista dibuixant un autoretrat amb aigua, com si fos tinta, sobre una llosa al sol. La ràpida evaporació de l’aigua fa que la imatge mai acabi de fixar-se.
Tintura de cafè sobre cubs de sucre, alè sobre miralls metàl·lics, trencaclosques fets amb fotografies de l’autor de diferents èpoques, expressen tot un ventall de possibilitats de veure aparèixer i desaparèixer imatges. Tot plegat interroga sobre els misteris que vol esbrinar Muñoz. Una imatge que s’esvaeix, deixa d’existir? O la vida és quelcom més que un record efímer?
L’autèntica Factoria
Ni Warhol ni punyefles. L’autèntica Factoria de l’art és la que poden trobar a la fàbrica de la companyia Sorigué a Balaguer, situada a la llera d’un gran riu que creuava les terres on és situada fa centenars de milers d’anys. Una autèntica mina a cel obert en l’espai denominat La Plana del Corb. Amb la grava del riu es realitzen diversos materials per a la construcció. Però a l’ampli complex no tenen lloc només processos industrials, també hi caben els processos artístics. Clar exemple és la nau que conté una meravella de conjunt escultòric realitzat per Juan Muñoz: Double Bind. Aquest muntatge s’inscriu en el projecte anomenat Planta, impulsat per la presidenta del grup Sorigué, Anna Vallés. Planta absorbeix el que d’experimental, innovador i creatiu poden tenir les iniciatives industrials i les creua amb les aportacions de percepció i coneixement que pot afegir l’art. La part industrial prové del grup Sorigué i la qüestió creativa va a càrrec de la Fundació Sorigué. Planta és la intersecció de les dues entitats i dels seus conceptes. La Fundació Sorigué té una gran col·lecció d’art contemporani que a més de Muñoz té noms tan significatius com Bill Viola, que tindrà dins el complex un espai exclusiu. Com també amb tota probabilitat el tindrà l’artista sud-africà Wiliam Kentridge, autor que conjumina una atractiva plàstica amb un gran compromís social. Al mateix recinte es poden veure en convivència amb l’entorn les gegantines pintures d’Anselm Kiefer que respiren la tensió de la natura per trobar l’encaix en el món actual, un dels temes que planen en les inquietuds de Planta. Altres artistes representats són Antonio López, Cristina Iglesias i Daniel Richter, entre d’altres.
