cultura

Per un futur una mica millor

L’exposició ‘1977. Memòria i utopia’, a El Born, reivindica el llegat de l’escriptora i periodista Montserrat Roig

La mostra traça la seva faceta d’investigadora, de periodista i també d’escriptora
“Roig va ser la primera escriptora catalana mediàtica”, sosté Guerrero

Va ser una mica de casualitat que Montserrat Roig es va endinsar en la història –aleshores totalment desconeguda del gran públic–, dels republicans que havien mort als camps nazis. Empesa per Josep Benet, que havia llegit un article seu sobre el tema a la revista Triunfo (“Españoles en los campos nazis”, desembre del 1972), Roig va fer un cop de cap i es va posar a entrevistar tots els testimonis que va trobar (i que van voler parlar) que havien sobreviscut als camps de concentració.

D’aquesta feina ingent que va arribar a desbordar l’escriptora, molt implicada en l’aspecte emocional amb aquells supervivents que tot just explicaven per primer cop la seva experiència, va sortir el llibre Els catalans als camps nazis (Edicions 62), una obra encara avui de referència per entendre aquest període fosc de la història.

La gestació i escriptura de l’obra, així com el material fotogràfic que inclou (inèdit en la seva publicació el 1977), ocupen la part central de l’exposició 1977. Memòria i utopia, que es pot veure fins al 30 d’abril a El Born Centre Cultural i Memòria.

Cartes a diferents testimonis, entre els quals Joaquim Amat-Piniella, Ferran Planes, Joan Pagès, són algunes de les peces que s’exposen en aquest apartat, així com també algunes rareses, sense anar més lluny el volum socarrimat d’Els catalans als camps nazis que conservava l’autora. Resulta que es va cremar en l’incendi provocat per grups d’ultradreta a la seu de la distribuïdora Enlace, el 1977. En una carta que adreça el 23 de febrer de 1973 a Amat-Piniella, per exemple, Roig mostra la seva disconformitat pel sentiment de culpa que arrossega aquest supervivent, i que fa extensible a tota la seva generació per haver perdut la guerra. “Vau fer una guerra i la vau perdre, d’acord, però els culpables són els qui van vèncer i no vosaltres”, li escriu Roig. “Vosaltres ho heu perdut tot. Nosaltres tenim una defensa: analitzar el nostre passat per a fer un present o un futur una mica millor.”

El carnet de sòcia d’honor de l’Amical Mauthausen o les diferents traduccions que es van fer del seu treball són altres de les peces que s’exposen i que, en conjunt, posen de manifest que Roig va ser de les primeres veus que, tot i no ser historiadora, va denunciar que el destí malaurat de tants republicans –catalans i espanyols–, als camps nazis (es calcula que hi van morir uns sis mil), no va ser producte de l’atzar, sinó que a darrere hi havia el dictador Franco, que va deixar els republicans en mans del nazis sense cap protecció, convertint-los en apàtrides. “És clar que amb la seva publicació el llibre va causar un gran impacte, perquè portava a la llum una part fosca de la història i pràcticament desconeguda; es tracta d’un treball de gran abast intel·lectual”, opina Manuel Guerrero, comissari de l’exposició.

L’exposició inclou una instal·lació de Francesc Abad, Nur für Arier (Només per a aris) al voltant de Mauthausen –el camp on van anar a parar la majoria de catalans–, i que aporta una visió metafòrica sobre el mal radical. A banda de mostrar una sèrie de fotografies sobre els camps (moltes d’elles de Joan Boix), també es pot observar una gran imatge de l’escala de 186 graons que van construir els presoners a la pedrera de Wiener Graben, i una pedra de 20 kg com la que carretejaven els homes.

La Roig escriptora

Al marge de la tasca de recuperació de la memòria col·lectiva, l’exposició no obvia la faceta igual de rellevant d’escriptora de Montserrat Roig, una de les intel·lectuals més potents de la seva generació que va morir prematurament als 45 anys víctima d’un càncer de mama.

El mateix any 1977 surt publicada una de les seves obres més celebrades: El temps de les cireres. Amb aquesta novel·la, que treu el títol d’un poema de Jean-Baptiste Clément, poeta communard que havia popularitzat Yves Montand, va guanyar el premi Sant Jordi 1976. Es poden llegir les notes de felicitació que li van adreçar Joan Brossa, Pere Calders, Ana Moix, entre d’altres. Primeres edicions d’El temps de les cireres, però també de Ramona, adéu i L’hora violeta, una trilogia de caire autobiogràfic, es poden contemplar a les vitrines de la sala.

Guerrero destaca el fet que, amb tan sols 31 anys, Roig estava triomfant en dos àmbits diferents: el de la investigació històrica i el de la narrativa, i tot això el 1977. “Va ser un any històricament clau perquè s’ha mort Franco fa poc i comença a haver-hi una certa obertura, es legalitza el Partit Comunista, en el qual militava Roig; alhora parlo d’utopia perquè encara està tot obert; no s’ha aprovat la Constitució, ha tornat Tarradellas i s’ha restaurant la Generalitat, però encara es respira una voluntat utòpica de crear una societat més justa, tal com reflecteixen les Jornades Llibertàries del 77, que volen recuperar l’esperit anarquista”.

Sobre la seva faceta principal de periodista, tant de columnista com televisiva, l’exposició aplega tota una sèrie de documents gràfics i audiovisuals molt interessants perquè reuneix els rostres que van marcar una època, com ara la mateixa Neus Català (a qui Roig va entrevistar per primer cop en profunditat), Núria Espert o Maria Aurèlia Capmany. Aquests documents procedeixen del programa Personatges, de TVE Catalunya, que va conduir un any (1977-1978) i que van suspendre per motius polítics no explicitats. “Va donar veu a persones que fins aleshores estaven fora del circuit”, assenyala Guerrero, que afegeix: “Cal destacar la seva capacitat per arribar al gran públic, perquè va ser la primera escriptora mediàtica”

No podien faltar tampoc les fotografies de Pilar Aymerich, “dues creadores que van créixer juntes”, i seves són les fotos que ocupen tot un pany de paret: “Aymerich fa un seguiment de tota la seva trajectòria fins al final.”

Conferències per evocar la figura de la intel·lectual

L’exposició, de caire gratuït, es complementa amb un vast programa de conferències entre els mesos de gener i abril que serviran per aprofundir en la vida i l’obra de Roig. Es poden destacar, per exemple, la que es dedicarà al llibre Els catalans als camps nazis, amb la presència de la prologuista de la darrera edició de l’obra i presidenta de l’Amical Mauthausen, Rosa Toran (14 de febrer); així com una dedicada a La literatura concentracionària i la recepció d’‘Els catalans als camps nazis’ de Montserrat Roig, entre la memòria i el mite, a càrrec de Marta Marín-Dòmine, directora del Centre for Memory and Testimony Studies de la Wilfrid Laurier University, de Toronto (Canadà).

Pel que fa a les publicacions, recentment i amb motiu dels 40 anys de la seva publicació, Edicions 62 ha reeditat Els catalans als camps nazis, i també han aparegut recentment dues biografies, Amb uns altres ulls, de Betsabé Garcia (Roca Editorial) i Montserrat Roig. La memòria viva, d’Aina Torres (Sembra Llibres). Fins ara hi havia també la de Pere Meroño, El goig de viure (L’Abadia de Montserrat, 2005).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS