Cultura

JAVIER ORTIZ

EL CANTANT MELÒDIC BISBALENC S’ESTÀ OBRINT CAMÍ A LLATINOAMÈRICA A TRAVÉS DE COLÒMBIA

“A Cali m’han apadrinat i m’han acollit com un artista colombià”

Compositor i intèrpret de música romàntica, el cantant de la Bisbal d’Empordà ha trobat a Cali un públic molt receptiu que el va ovacionar quan va cantar al desembre en l’homenatge a Vicky

Quants anys fa que es dedica al món de la música?
Vaig començar als 16 anys i a l’abril en faré 51. He compost i interpretat les meves cançons tota la vida.
Com definiria el seu estil?
Romàntic , profund i de qualitat. Però intento no lligar-me a cap estil en concret, perquè l’artista innovador no s’ha de deixar atrapar per les etiquetes. La innovació és un camí molt llarg. Has de perseverar, i al final t’adones que allò que fas no és per a un públic tan reduït com penses, sobretot fora d’aquí.
Com s’innova en tot un clàssic com és la cançó romàntica?
No només faig cançons d’amor, també en tinc algunes de temàtica social. Crec que he creat sons i lletres molt personals. Lògicament, tinc influències: grans cantants com ara Luis Miguel, Alejandro Fernández o Julio Iglesias. Però no permeto que, per raons comercials, intentin simplificar la meva obra, ni empobrir la seva essència.
Acaba de venir de Colòmbia. Què hi va anar a fer?
Vaig estar tres mesos a Cali, des de finals de setembre. Cali és la capital cultural de Colòmbia i una plataforma imprescindible per arribar a la resta del país. Ja havia visitat Colòmbia en quatre ocasions, però aquesta vegada he centrat la meva campanya a connectar-me amb els artistes més distingits de la Generación Romántica.
M’haurà d’explicar què és això.
Generación R és un programa de Cali TV que dirigeix i presenta la periodista Pilar Hung, en el qual han actuat tots els grans de la cançó melòdica hispanoamericana dels anys seixanta i setanta, des de Raphael, José Luis Perales i Luisito Rey –el pare de Luis Miguel– fins a Palito Ortega, Jeanette, José Vélez i els principals intèrprets colombians del gènere. I puc dir que la gent de Generación R i els cantants de la seva òrbita m’han apadrinat artísticament. Fins i tot n’hi ha algun, com ara Andrés Quintero, que s’ha interessat en alguna de les meves composicions per incloure-la en el seu repertori.
Qui més li ha donat un cop de mà en l’aventura americana?
Persones molt influents dins del món artístic colombià com ara Daniel Mauricio Martínez, director de La Voz de Cali, de la cadena Todelar Radio ; la mànager d’artistes i presentadora de ràdio i televisió Ana Milena Pinillos, i la representant Sol del Valle, que està batallant per la meva carrera a Colòmbia. Gràcies a ells i a altres amics que han cregut en la meva música se m’han obert moltes portes i m’han acollit com un artista colombià més. Per exemple, la meva cançó Entre tus brazos –un tema del meu primer disc, En tus brazos (2010)– ha entrat en La maratón del amor, una programació radiofònica que s’escolta a tot Amèrica i té milions d’oients.
També va poder actuar en directe davant dels colombians?
Sí, per exemple, als jardins de la Biblioteca Departamental de Cali, dins d’un esdeveniment intercultural que combinava música i pintura, i en el Musical de Nadal que va organitzar la Fundación del Artista Colombiano en un saló del pis 41è del gratacel Torre de Cali. Però la meva gran oportunitat va ser que em convidessin a actuar, el 12 de desembre, en el concert solidari Canto de gorrión que va tenir lloc al Teatro Jorge Isaacs, en homenatge a Vicky, una de les cantants més populars de Colòmbia, que va morir el 15 de març passat. Acompanyat pel guitarrista Jonathan Añasco, hi vaig cantar dues versions, Amigo de Roberto Carlos i Toda una vida, però va ser quan vaig cantar una cançó meva, Roto por dentro, que tot el teatre es va posar dempeus. Va ser molt emocionant.
Per què creu que a Colòmbia obté el reconeixement que aquí li costa tant assolir?
Aquí tot està més orientat a l’entreteniment i la indústria discogràfica gairebé inverteix més en la part audiovisual que en la música pròpiament dita. A més, la música urbana i electrònica que triomfa actualment és com un boicot a la música artesanal que jo defenso, feta per músics de veritat. Estic segur que la música romàntica podria vendre molt també al nostre país, però no hi volen apostar, ni evidentment existeix un moviment tan fort com el que he trobat a Colòmbia, amb la Generación Romántica i tots els concerts i esdeveniments que organitza, sempre plens de públic.
Quins seran els seus pròxims passos, artísticament parlant?
Ja he enregistrat i he començat a difondre una cançó nova, El serenatero, com a avançament del nou disc que vull gravar íntegrament a Colòmbia, on vull tornar al més aviat possible. Ja tinc unes 18 cançons més gravades només amb guitarra i veu, i algunes es poden escoltar a la plataforma Reverbnation . També estic considerant la possibilitat de fer algun altre tema de salsa romàntica, un estil que ja vaig tastar amb De raíz.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“Llibertat presos polítics”, el discurs reivindicatiu de Julio Manrique als premis Max

El director i actor teatral ha estat guardonat per a la millor direcció d’escena per ‘L’ànec salvatge’

Defensat que el teatre “neix per donar llibertat d’expressió” i per això ha demanat “llibertat sense mordasses i llibertat política”

barcelona
 

Consolidació i revelació al Max

BARCELONA
 

La cobla, digna d’estudi

Girona
 

Amb ADN feminista

Barcelona
 
LA VIDEOTECA

Escolteu com parlen i canten a l’Alguer per salvar el català

 

Expectació coreana

Girona
 

Del Tapís al Brodat

Girona
 

Girona entra als ‘Quaderns’

Girona
 

Figueres en pintura

Figueres