Teatre

De gran a petita

Sergi Belbel dirigeix a la Sala Flyhard de Barcelona una comèdia futurista: ‘Sàpiens’, de Roc Esquius

‘Sàpiens’ és una comèdia futurista, una crítica a l’aparent superioritat de l’home

L’autor i director Sergi Belbel ho ha aconseguit. El primer cop que va asseure’s en una de les butaques de la Flyhard va marcar-se l’objectiu de dirigir alguna obra en aquell espai: un sol espectador suposa un 2,5% d’ocupació de la sala, diu meravellat. Des d’aquesta setmana, s’hi pot veure Sàpiens, una peça de Roc Esquius, un actor que s’ha passat a dramaturg i director i que ha trobat en Belbel una protecció artística envejable. L’obra, interpretada per Enric Cambray i Mireia Portas, beu d’una comèdia misteriosa que navega cap a una ciència-ficció un punt inquietant.

Sergi Belbel es defineix com “un autor de teatre que dirigeix”. Durant set anys ha estat el director artístic del TNC i, de fet, signa les dues direccions amb més espectadors de la història dels 20 anys del teatre públic, aconseguint reposicions en dues temporades diferents d’Agost i de Dissabte, diumenge i dilluns a la Sala Gran. Ara, però, gaudeix de poder treballar “la síl·laba”. El matís passa a ser extrem en un espai en què els genolls dels de primera filera topen fàcilment amb els actors. Belbel, a més, s’endinsa en una forma teatral que l’obliga a provar nous camins del seu naturalisme elegant i el remet al guió de la pel·lícula Eva. El director adverteix d’una limitació de recursos evident

Per la seva banda, Roc Esquius està molt satisfet que algú dirigeixi, per primer cop, una obra que ha escrit. Fins avui, tota la seva producció l’havia interpretada la seva companyia, Dara. I ha pogut aprendre molt (han treballat amb Belbel també la dramatúrgia) veient la posada en escena d’algú que s’imagina la trama des d’una altra òptica.

De què tracta Sàpiens? Com a bona peça d’intriga, se’n pot avançar molt poc. En tot cas, que una dona planteja, amb total naturalitat, una proposta sense cap ni peus al conseller de Salut. En la peça hi ha una àcida mirada a la superioritat de l’home respecte a la resta d’éssers de la Terra. Contrasta amb la por de ser inferior i la incapacitat d’entrar en relació amb l’altre. Belbel està entusiasmat per la relació que ha conreat amb Esquius i Cambray, arran d’un taller de dramatúrgia a la Beckett: “És un estímul molt bèstia.” De fet, arran d’aquell curs ha tornat a escriure i, d’altra banda, sent que pot ajudar d’una manera semblant a com Benet i Jornet el va cuidar a ell en els seus inicis, ara fa prop de 30 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda