“El millor reconeixement és que et plagiïn un disseny”

L’objectiu de la mostra era aixoplugar tota la producció del món de la imatge, no només dissenys. Aquesta exposició era com una pel·lícula que tenia al cap; per això he optat per fer-la jo mateix i transmetre l’omnipresència del disseny en les nostres vides. L’objectiu és que la persona que visiti l’exposició vegi el disseny amb una altra percepció i trobi el que hi ha al darrere de cada creació.

Agraeixo molt que em facin aquesta retrospectiva quan encara soc viu perquè en molts casos no és així. Cinquanta anys és una xifra que està bé, però no vol dir que m’hagi aturat. Tinc projectes per seguir treballant. He deixat la feina del dia a dia però m’interessa molt la investigació i tinc un blog on publico tot allò que vaig fent.

Soc un col·leccionista de col·leccions, perquè la meva feina m’ha portat a llocs molt diversos i quan viatjo i trobo alguna cosa relacionada amb el meu món l’adquireixo. Hi ha coses molt insòlites, com una col·lecció de cartrons de bàscules públiques on hi sortia el pes gravat amb imatges d’actors, una d’embolcalls de caramels o postals de radiotelefonistes.

Suposo que poden anar al Museu del Disseny de Barcelona. Estic obert a deixar-ne una part a Badalona, que és la meva ciutat. Si hi estiguessin interessats, seria a la prioritat número u.

Tot és el mateix, una filosofia de vida. La creativitat, la curiositat, la imatge. Tot va junt.

Han estat moltes institucions, grans empreses, entitats... Al principi ho havíem d’explicar tot. Sempre he argumentat molt els meus dissenys.

És fonamental adaptar-se a cada encàrrec. L’essència del disseny és el repte de cobrir una necessitat de comunicació. Jo mai m’he encasellat en un sol estil. No podia fer totes les coses iguals perquè cada encàrrec és diferent.

Sí; quan jo vaig començar es dissenyava molt rectangular, després va venir un canvi i es va obrir molt el ventall, però sempre vaig tenir clar que el que havia de funcionar era el missatge, sense deixar de banda el valor estètic.

Vam patir molt. Va ser un gran regal de la tècnica, però ens va costar adaptar-nos-hi. Era com si un cop t’has après totes les respostes, et canviessin les preguntes. Un cop t’hi adaptes, són una eina fabulosa, pots fer més via i donar més bons resultats. Les noves tecnologies són una gran eina, però el control l’ha de portar sempre el dissenyador i tenir clar què vol.

Som un país privilegiat. Catalunya té una trajectòria històrica molt potent, des dels primers cartells modernistes. Hi ha escoles que formen molt bons professionals.

Per ser bo ha de transmetre adequadament el que vol comunicar i a més ha de tenir càrrega estètica. Si falla una de les dues coses ja no és un bon disseny. El disseny també necessita cotes d’innovació. Si una cosa funciona i es va repetint s’acaba desgastant.

El millor reconeixement és que et plagiïn un disseny. Si ho fan és perquè admiren tant la teva obra que el millor que poden fer és copiar-te.

Aquest llibre el vaig fer deu anys enrere. Volia fer una autobiografia amb imatges; no només obres meves, sinó reflectir el meu entorn visual des de la infantesa. En va sortir un llibre tan gruixut que té la portada al llom i inclou les coses per les quals, per mi, val la pena viure, una obra molt personal. Les imatges no se m’acaben mai. He tingut la gran sort d’escollir una feina que m’ha donat molt i l’he feta amb molta passió.