Cultura

CULTURA

Manuel Forcano dona veu al nostre llegat jueu emmudit

L’hebraista ha publicat un llibre sobre els 50 indrets jueus més destacats de Catalunya a l’edat mitjana, de què una dotzena són a les comarques gironines

Es va presentar dijous a Girona

Tal com recorda l’hebraista i poeta Manuel Forcano (Barcelona, 1968) en el text introductori de Catalunya: 50 indrets jueus de l’edat mitjana ( Cossetània ), la història ha acabant fent realitat les malediccions que els jueus juraven quan tenien un plet amb un cristià o deixaven a deure diners en un mercat: “Maleït sies a la ciutat i maleït fora de la ciutat: que vinguin les malediccions sobre casa teva i sobre tots els teus béns, que casa teva es vegi deserta i no hi hagi qui l’habiti!” I reflexiona tot seguit Forcano: “Amb el pas dels segles, molts d’aquests indrets han quedat emmudits i poca gent coneix el passat jueu de moltes de les nostres actuals viles i ciutats de Catalunya. Ara és temps de donar-los veu.” Això és el que s’ha proposat l’autor en aquest llibre, molt ben il·lustrat per les fotografies de Chopo García-Die , que repassa 50 dels indrets més significatius de la presència jueva abans del decret d’expulsió del 1492.El llibre va ser presentat dijous al Museu d’Història dels Jueus de Girona pel director general de Patrimoni, Jusèp Boya, com també es va presentar, ara fa un mes, a Castelló d’Empúries. Girona i Castelló són dos dels indrets a què Forcano havia de prestar atenció forçosament, com també és el cas de Besalú, per la importància de les seves comunitats jueves, de què han quedat notables restes arqueològiques en uns calls que han recuperat part de la seva antiga esplendor. Però el llibre també viatja pel passat jueu, no sempre tan evident, de Puigcerdà, Camprodon, Banyoles, Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal d’Empordà, Torroella de Montgrí, Peratallada, Figueres i Peralada, per travessar tot seguit els Pirineus i visitar Vilafranca de Conflent i Perpinyà, que va ser seu d’una altra de les principals aljames o comunitats jueves del país, també castigada per la intolerància cristiana, sobretot al llarg del segle XIV, amb diversos assalts cruents al call i lleis que obligaven els jueus a vestir amb marques a la roba o que els impedien tocar la fruita i la verdura al mercat.

En moltes localitats queda només el nom del call en algun carrer, i en d’altres ni això. “Hom suposa que el barri jueu i la seva sinagoga es podrien situar a l’actual carrer de Sant Genís”, escriu Forcano sobre Torroella de Montgrí. Petites restes –el fragment d’una llàntia de la Hanukkà o un segell per marcar el pa àzim, trobats a Puigcerdà– i alguns documents permeten imaginar l’esplendor d’una cultura molt arrelada a casa nostra, que va ser arrencada i emmudida amb un odi que no va acabar aquí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Neil Diamond anuncia que pateix Parkinson i que es retira dels escenaris

El cantant nord-americà Neil Diamond, de 76 anys, ha anunciat aquest dimarts que es retira dels escenaris perquè li han diagnosticat la malaltia de Parkinson. “Amb moltes reticències i decebut anuncio...

Los Ángeles
 

Sixena, la història falsejada

barcelona
 
TERESA CASSERRAS
ARTESANA D’UN HISTÒRIC TALLER DE CONSTRUCCIÓ I RESTAURACIÓ DE GEGANTS DE SOLSONA

“Volem conservar la manera tradicional de fer gegants”

solsona
 

El Pepe Sales reivindica la mexicana Elena Garro

Girona
 
La crònica

Un ‘gran’ espectacle

 
MARIA AULINAS
AMB ALTRES TÈCNICS DE PROMOCIÓ ECONÒMICA HA FER UNA APP PER DESCOBRIR LA VALL D’EN BAS

“A Bas de Màgia, tothom guanya, no el mateix, però tothom guanya”

La Vall d’en Bas
 
Crítica
cinema

La utopia del bon periodisme

 

Onze rodatges localitzats a l’Empordanet el 2017

LA BISBAL D’EMPORDÀ
 

‘El testimoni’ obre el cicle de Teatre Amateur

Girona