Emocions de proximitat

En un món en què tot sembla tan prefabricat i rígidament lligat per un guió previsible –en la majoria dels concerts els bisos i fins i tot els comentaris de l’artista es repeteixen fil per randa–, és tota una experiència veure un músic que encara s’emociona en escena, que transmet calidesa en el que diu i en el que canta, i que acaba el concert reconeixent amb naturalitat que no té més repertori –les 12 cançons del seu primer i únic disc– i, en vista de la insistència del públic, acaba repetint el primer tema de la nit, argumentant sense gaire convenciment que potser algú havia arribat tard i no l’havia pogut escoltar. La cançó en qüestió es titula Ànimes i és un luxe poder escoltar-la dues vegades en una nit.

Estem parlant de David Mauricio, un nom que ha (hauria) de sonar molt en els pròxims mesos, perquè l’any passat va protagonitzar un dels grans debuts discogràfics de l’escena catalana, Ocells perduts , editat per Microscopi. David Mauricio (Girona, 1988) és un intèrpret de sòlida formació i llarga experiència escènica, que ha fet diverses incursions en el món del jazz i en el teatre musical, entre altres àmbits artístics, però li quedava pendent mostrar les seves pròpies cançons. Dissabte a la nit, a la sala de cambra de l’Auditori de Girona, Mauricio va oferir un concert de proximitat, en tots els sentits. Entre altres coses, viu “a dos minuts” de l’Auditori, així que mai no havia fet un bolo tan a prop de casa. I, entre el públic que gairebé omplia la sala, no hi faltaven uns quants familiars i amics, així que hi havia confiança i el cantant es va haver d’esforçar –així ho va dir– per contenir unes llàgrimes de felicitat. A més de gran vocalista i compositor, Mauricio és també un guitarrista notable, que fa molt bon equip amb Apel·les Carod (violí i mandolina portats als límits de les seves possibilitats), Jordi Ruiz Popi (baix) i Miquel Biarnés (bateria), en la recerca de sonoritats gens convencionals. Entre l’olor de terra d’Ocells perduts, Peus descalços i Sota la teva pell i el ritme encisador d’Un pla hi ha tot un món de possibilitats melòdiques, que també inclouen passejos pel costat ombrívol de la muntanya i de la vida (A les palpentes). David Mauricio actuarà el 18 de febrer al Casinet d’Hostafrancs, dins el Barnasants. Seguiu la seva pista.