El crit del ‘Zombie’

És impossibles comptabilitzar quantes cantants s’han vist, conscientment o inconscientment, inspirades per la manera com Dolores O’Riordan, veu dels irlandesos The Cranberries, cantava Zombie, un tema en plena sintonia amb la rabiosa transcendència amb què, la tardor del 1994, es van publicar el Hallelujah de Jeff Buckley i l’MTV Unplugged de Nirvana, i es vivia el rock alternatiu a bona part del planeta. “In your head, in your head. Zombie, zombie, zombie-ie-ie”, deu haver cantat, a pulmó obert, tota una generació.

Ahir a la tarda, l’agència de The Cranberries va emetre un comunicat en què anunciava que O’Riordan, nascuda fa 46 anys prop de Limerick (Irlanda), havia mort “sobtadament” mentre era Londres en unes sessions de gravació. Les causes del seu decés no han estat encara revelades, però no era cap secret que la salut d’O’Riordan, una d’aquelles veus capaces de passar del xiuxiueig al crit més ferotge en un tancar i obrir d’ulls, ha estat marcada durant anys per drames com l’anorèxia, la depressió i la bipolaritat que la mateixa cantant va anunciar que se li havia diagnosticat el maig passat.

De vulnerabilitat continguda eren àlbums com Everybody else is doing it, so why can’t we? (un disc de debut, curiosament, amb més èxit als EUA, on van formar part del cartell de Woodstock 1994, que a Europa) i No need to argue, una bomba comercial, amb Zombie com a tema estel·lar, que amb dotze milions de còpies a tot el món es convertiria en el 95è disc més venut de la història. To the faithful departed, un treball fosc impregnat de textos sobre l’odi a la fama i la por de la mort, va marcar un declivi progressiu del grup, que no es va estalviar problemes interns i separacions amb litigis entremig. No va tornar a tenir, la banda, la popularitat de la qual havia gaudit als anys noranta, quan O’Riordan, en el seu paper d’icona generacional, cantava Ave Maria amb Luciano Pavarotti en un concert per a Bòsnia o marcava tendència en moda amb els seus imprevistos canvis de look. The Cranberries, tanmateix, no van quedar de braços plegats. Van anar publicant discos (l’últim dels quals, de l’any passat, amb versions acústiques de temes propis com Linger i Dreams), O’Riordan va provar fortuna en solitari (va publicar dos treballs discrets entre el 2007 i el 2009) i van anar fent gires més que dignes com la que, el juny del 2016, els va portar al Festival de Pedralbes. Des del primer cop a Zeleste, el febrer del 1995, fins a aquesta visita a Pedralbes l’any 2016, O’Riordan va cantar a Barcelona en set ocasions, sis al capdavant de Cranberries i una en solitari. Havia de tornar a fer-ho l’estiu passat al Fòrum i també a Cambrils, però finalment la gira va quedar anul·lada.