Afable intimitat

Carlota Benet ha entreobert el record per convidar el lector a un espai d’una càlida intimitat: la relació que va mantenir amb el seu pare, Josep Maria Benet i Jornet. Ho fa per combatre la desmemòria que pateix el pare des del darrers anys, per culpa de l’Alzheimer. El llibre ha estat una catarsi, admet, per aprendre a conviure amb aquesta malaltia, que ha trencat una empatia paterna i ha malmès una relació durant uns anys, fins que van entendre que els canvis del pare eren conseqüència d’una malaltia. Carlota Benet reconstrueix l’avui de Papitu (el dramaturg que va saber fer la travessia del desert pacientment, sense deixar d’escriure, i de qui avui la nova dramatúrgia catalana és deutora, en sigui més o menys conscient) en una residència, però encara capaç d’emocionar-se amb la música o amb la lectura. O amb els gats i amb el seu únic net, a qui la filla fantasieja que hauria malcriat afectuosament i a qui ella vol transmetre el gust per la fantasia i pels llibres.

El resultat de tot plegat és Papitu, el somriure sota el bigoti (Columna). Explica Sergi Belbel, fill artístic de l’ànima de la sèrie de Poblenou i de peces teatrals com Aquella vella coneguda olor, Revolta de bruixes, Desig, Ai carai, Salamandra, Soterrani, Dones que ballen, Com dir-ho?... entre altres que se citen en el llibre, que la visió de la Carlota és la cara A d’un disc de vinil del qual ell coneixia la cara B. L’autor havia escrit un llibre de memòries, Material d’enderroc (Edicions 62, 2010), però, com adverteix la filla, en realitat es va limitar a glossar passatges dels seus amics, com ara Terenci Moix, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu i, a parlar d’ell en els darrers passatges.

La presentació es va fer a l’Institut del Teatre (IT). En aquest mateix equipament s’ha condicionat una mena de passadís que evoca el del pis de Benet i Jornet, on tenia emmarcats cartells d’alguns dels seus espectacles. Carles Batlle, responsable de serveis culturals de l’Institut del Teatre, ja avança que preparen una exposició que s’inaugurarà el 19 de febrer i convida a assistir a la lectura dramatitzada que la Sala Beckett prepara d’aquí a pocs dies de Desig.