Els noms de la repressió

L’any 1985, l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté va publicar un estudi pioner sobre la repressió franquista al nostre país. Es tractava d’un esforç ingent, d’una primera aproximació a un fenomen silenciat i fins convertit en tabú. D’aleshores ençà, s’han publicat un munt de treballs que han complementat aquell treball des d’una perspectiva local i temàtica i que han permès aproximar-nos a un quadre molt més precís d’un fenomen silenciat. El Pla de l’Estany no només no ha estat una excepció en aquest procés de recuperació de la memòria, sinó que s’ha destacat especialment. En aquest sentit, el llibre signat per Miquel Rustullet i Jordi Galofré completa un primer treball d’un dels autors, concretament d’aquest darrer, qui ja va estudiar amb detall la repressió franquista a Banyoles (2005). I, des d’un punt de vista conjunt, prossegueix una via de col·laboració que ja es va donar amb un llibre dedicat a Temps de guerra i revolució al Pla de l’Estany (2011). Es tracta, com aquell, d’un treball exhaustiu, construït a partir d’un buidatge sistemàtic d’un munt d’arxius locals i estatals, entre els quals destaquen el militar de Guadalajara o el del Ministeri de l’Interior. I, al mateix temps, d’una utilització recurrent de les fonts orals. En aquest sentit, a l’epíleg final els autors destaquen que, encara avui, al cap de més de seixanta-cinc anys, hi ha gent que es resisteix a parlar-ne. I són molts els que ignoren totalment la sort que van córrer els seus pares o avis; dues percepcions que sintetitzen perfectament la profunda ferida que va deixar el franquisme. En el llibre, els autors ens ofereixen un diccionari biogràfic dels afectats per la repressió franquista a Banyoles, poble a poble; i posen noms i cognoms als exiliats, empresonats, depurats i assassinats; amb un capítol a part dels veïns de la comarca que van morir als camps de concentració alemanys. En tot cas, el principal mèrit del llibre rau en el fet no només de mostrar-nos la magnitud de la repressió i donar-li noms i cognoms, sinó, sobretot, de fer-nos entendre fins a quin punt aquesta va trencar un munt de vides familiars, marcades per l’exili, la depuració laboral o la mort. Quan es repassen els noms de cada poble ens adonem que algunes famílies van resultar especialment afectades, amb membres que es van veure obligats a fugir, d’altres que van ser empresonats i els que van romandre aquí, obligats a viure un exili interior ben cruel, permanentment assenyalats com a “rojos”; una etiqueta especialment cruenta en els pobles més petits. L’estudi també ens permet arribar a algunes conclusions generals, extrapolables al conjunt del país. En aquest sentit, quan comparem alguns dels exemples que hi apareixen ens adonem, a més a més, que la repressió no responia a cap lògica aparent, sinó que tenia la clara vocació de “fer un escarment fort i fer-lo el més aviat possible, d’una manera expeditiva, sense entretenir-se a buscar proves, actuant d’una manera tan arbitrària que no és correcte utilitzar la paraula justícia per referir-se a aquestes actuacions”; una mesura que cercava paralitzar la societat, anestesiar-la. El llibre, doncs, és un antídot perfecte contra els intents de silenciar el passat i un homenatge majúscul a tantes persones anònimes de les quals ara, seixanta-cinc anys després, tot just recuperem els noms.