Cultura

TERESA CASSERRAS

ARTESANA D’UN HISTÒRIC TALLER DE CONSTRUCCIÓ I RESTAURACIÓ DE GEGANTS DE SOLSONA

“Volem conservar la manera tradicional de fer gegants”

Teresa Casserras és filla i neta d’escultors de gegants. Des de fa prop de tres anys ha agafat les regnes d’un dels tallers més tradicionals de construcció de gegants

Teresa Casserras, de 27 anys, fa prop de tres anys que va agafar les regnes del taller familiar de construcció i restauració de gegants de Solsona, que abans havien regentat el seu avi, Manel Casserras, i el seu pare, conegut com a Manelet. Al taller hi col·labora tota la família.

Va canviar la biotecnologia per l’art de fer gegants. Per què?
Sí, treballava a Barcelona, a l’hospital Clínic, en anàlisi genètica, una història molt diferent. Però això és una cosa que vaig aprendre de petita i en el fons ja veia que aquest món era el que m’agradava, tot i que havia estudiat una cosa ben diferent. Hi va haver un punt abans que morís el meu pare que ja vaig deixar allò i em vaig dedicar al taller. És un món molt diferent, hi ha moltes coses diferents a fer, tant pots estar restaurant com fent una cosa nova. No és monòton com el que feia abans.
És això el que la va fer decidir a fer el canvi?
Sí, a part que viure a Barcelona o viure a Solsona és molt diferent. Hi va haver diverses coses que en van fer quedar aquí.
Mantenir la tradició familiar també hi va influir?
Sí, també és una de les coses que em van fer decidir a quedar-me. Només poder conservar l’obra del meu pare i el meu avi tal com ells haurien volgut que fos ja és un incentiu per estar aquí. També tens molta pressió perquè ells eren uns grans artistes. Els gegants només eren una faceta de la seva feina, tot i que al final és la més coneguda tant del meu avi com del meu pare.
Quin balanç fa d’aquests anys?
Agraeixo la confiança que han tingut en mi totes les colles, que m’han continuat portant els seus gegants. Hem fet moltes conservacions de gegants. Hem fet també una desena de peces noves ja. Hem treballat tant amb gegants construïts aquí com amb gegants antics. I això és un plus, poder conservar gegants que no han sortit d’aquest taller, sinó que són més antics, i que tinguin la confiança de portar-te’ls perquè veuen com treballes. El taller s’ha aconseguit fer una marca i qualsevol persona del món geganter veu una figura del taller Casserras i sap que és un Casserras. Treballem per conservar aquesta marca.
Quina és la peça que destacaria?
Només podent conservar els gegants del Pi de Barcelona o els gegants de Solsona, dues obres de les més conegudes del meu avi, ja estaria contenta. Però quan sents més satisfacció i et sents més realitzada és quan fas una peça nova. Les noves que hem fet són per al carnaval de Solsona, que ja n’hem fet unes quantes. Hem fet rèpliques d’obres del meu avi per al carnaval infantil. Hem fet gegants per a Barcelona, Vic o Calaf. És molt difícil triar una peça. Recordo que al meu pare també li ho preguntaven i responia que els gegants se’ls estimava tots igual.
Què diferencia aquest taller de gegants d’un altre?
El meu avi i el meu pare em van inculcar de ben petita com es treballa aquí, d’una manera molt tradicional, a poc a poc, sense pressa. A diferència d’altres llocs, o altres tallers, intentem conservar la manera tradicional de fer gegants. Primer decidim amb la colla gegantera quin tipus de gegant volen. Fem un esbós i un cop acceptat modelem tant el bust com les mans, la part escultòrica del gegant, amb fang. Un cop modelats, es passa a fer la còpia, que és un motllo de l’escultura en fang normalment amb escaiola. Un cop tens el negatiu, fas la còpia de cartró pedra. Després s’enguixa fent capes fins que queda ben fi. La tècnica és la mateixa que s’ha usat sempre, però els materials han anat evolucionant. Una de les característiques del taller és que posem els ulls de vidre, que donen una aparença més realista. A l’hora de pintar, usem pintura a l’oli, que permet difuminar molt bé i permet un encarnament molt realista. Després encara quedaria el cos del gegant, el vestit, els complements..., nosaltres aquí al taller ho fem tot. Fer un gegant pot portar mig any de feina perquè és tot un procés artesanal fer-lo des del principi.
Per tant, és la tècnica el que fa diferents els gegants fets al taller Casserras?
A part de la tècnica, també és la manera de modelar. Cada gegant és un model únic. El tipus de model també és molt característic, molt realista; quan veus un gegant sortit d’aquí fàcilment l’identifiques.
Quants gegants s’han fet al llarg de les tres generacions?
L’any passat es va editar el llibre Casserras, escultors de gegants i vam comptar unes 200 peces, entre gegants, gegantons, capgrossos i bèsties. Tot peces úniques. La majoria són a Catalunya però també algun ha marxat fora, com ara a Fraga, Ceuta o Madrid, i fins i tot n’hi ha uns al Japó. El meu avi va començar als anys cinquanta-seixanta, però cap als anys vuitanta hi va haver un boom de fer gegants perquè molts pobles volien recuperar els que havien perdut o fer-ne de nous. Després va anar afluixant perquè tots els pobles ja en tenien. I ara es fan sobretot molts gegantons petits perquè falten geganters. I el que fan és començar a fer que als nens petits els agradin els gegants i puguin portar gegantons.
Els tallers tradicionals de fer gegants tenen futur?
Crec que sí. Els gegants són una peça del poble, la gent els té molta estima i els intenta conservar. És una cosa que no es perdrà. Cada poble té el seus gegants i els conserva. Només amb la conservació de gegants es pot mantenir un taller.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.