Teatre

JORDI BASOMBA

GERENT DE MANRESANA D’EQUIPAMENTS ESCÈNICS

“El Kursaal és dels teatres capdavanters de Catalunya”

Jordi Basomba fa balanç dels deu anys des que es va reobrir el Kursaal a Manresa. En els últims cinc anys, la sala rep uns 80.000 espectadors anuals i és de les que més programen

Jordi Basomba és des del 2014 gerent de Manresana d’Equipaments Escènics, empresa propietat 100% municipal que gestiona els espais escènics de Manresa: el Teatre Kursaal, el Teatre Conservatori i la sala Plana de l’Om.

El 2017 va fer deu anys de la reobertura del Teatre Kursaal. Quin balanç en fa?
El Kursaal fa uns cinc anys que està estabilitzat en uns 80.000 espectadors anuals. És la dada més important. Molt més que si un any en tenim més o menys. També és molt important que tenim alts nivells d’ocupació en tots els gèneres, totes les sales i tots els cicles. Si tinguéssim 80.000 espectadors però només ens funcionés el teatre d’abonament i tota la resta no funcionés, no seria un símptoma de bona salut. Estem diversificant els espais, que és una de les coses que volíem fer. 80.000 espectadors són molts espectadors. No oblidem que Manresa té 75.000 habitants. Per tant, és una molt bona xifra. Comparativament, és dels teatres capdavanters de Catalunya tant en programació com en espectadors. El teatre que més programa és el Kursaal i en nombre d’espectadors som dels teatres amb més bones xifres.
Això enmig de la crisi...
Segurament és el més important. L’evolució dels espectadors del Kursaal ha estat a l’alça. El 2007 quan vam inaugurar vam tenir prop de 60.000 espectadors i la xifra ha anat pujant fins a estabilitzar-se en els 80.000. Normalment les corves dels teatres nous són al revés. Els primers anys per la novetat són xifres molt altes i després baixen. Això denota que la feina s’ha fet molt bé. Ara sembla que estem en un sostre. Crec que 80.000 serà la xifra estàndard, la mitjana estable.
La celebració dels deu anys ha tingut una bona acollida?
Sí, estem contents del ressò que ha tingut. Vam fer dos espectacles de producció pròpia i un documental que es diu La força de la gent que explica la història del Kursaal. És una història molt bonica, la d’una gent que decideix que Manresa no té prou oferta i que s’hi posen com a voluntaris i com ho engeguen tot plegat. És un document que quedarà per sempre.
Quin model ofereix, Manresa?
Programem de tot. No estem especialitzats en un tipus de teatre. Tenim la sort de disposar d’una sala petita on programem teatre més alternatiu, i ho fem els dijous. També estem programant al Conservatori. Tenim el Toc de Teatre, l’abonament que inclou una obra de teatre al mes, una obra per a tots els públics i que omple la sala gran. Tenim els Entretocs, obres que poden interessar 500 persones però fora de l’abonament. Amb música passa el mateix, per als grans tòtems tenim la sala gran, que sabem que l’ompliran, i els grups emergents, a la sala petita. Tenim la sort que podem programar una mica de tot perquè hi ha diversos espais.
Fins a quin punt els abonaments han fidelitzat el públic?
El Toc de Teatre del Kursaal és la joia de la corona. És un cas molt curiós. Quan vaig arribar vaig quedar al·lucinat de com funciona. L’abonament és per a cinc funcions i es ven dos cops l’any. Pensa que el dia que es posen a la venda se’n venen 800, que són 4.500 entrades, en deu minuts. És un fenomen que només passa amb la música. Això fidelitza molt. La gent vol anar al Toc de Teatre i gairebé ni pregunta quines obres hi ha perquè El Galliner cada cop que ha programat el Toc de Teatre, els espectadors han sortit contents. La gent compra a cegues.
És fàcil tenir aquesta fidelitat?
En teatre està demostrat que el més difícil és que la gent et vingui un segon cop. Però un cop ve dues vegades, que vingui tres, quatre o cinc cops és molt fàcil perquè ja agafa un hàbit. Tenim un públic molt fidel. Jo no soc d’aquí però m’agrada molt ser al costat de les taquilles perquè moltes vegades l’encarregat de l’atenció a l’espectador es dirigeix a la gent pel nom i pel cognom. Cal tenir en compte que els 80.000 espectadors aproximadament són unes 18.000 persones. Les que venen més són unes dues mil.
Tenen calculat quina part del públic és de l’entorn de la ciutat de Manresa?
Sí. El 50% d’espectadors és públic manresà i la resta és de la comarca o de comarques veïnes. El Kursaal és un teatre comarcal. És el teatre de la comarca i de les comarques veïnes.
Quins reptes es marquen per a aquest 2018?
Sempre hi ha coses que es poden fer més ben fetes. Podem fer-ho millor quan tenim una obra alternativa, que sabem que és boníssima, però que no hi surt cap actor conegut o no és coneguda pel gran públic. Tenim el repte que no costi tant omplir les obres alternatives. Hem de fidelitzar també el públic en les obres més arriscades, és un repte. El fet de programar aquests espectacles en dijous a la sala petita és un segell.
El manresà és un bon consumidor de teatre?
La història de com sorgeix El Galliner segur que és perquè veien que la demanda de teatre no es corresponia amb l’oferta. Per això van a l’ajuntament i demanen programar ells. En un any es van multiplicar per deu els espectadors. Per què? Perquè ja hi havia una base però algú ho ha treballat. La clau és tota aquella feina que es va fer en el seu moment i que se segueix fent. Són gent que ho fa per amor a l’art, mai més ben dit. Ho fan perquè els agrada.
Cal inculcar l’hàbit d’anar al teatre als joves?
Tenim dues vies. L’aula d’arts escèniques on s’imparteixen estudis teatrals des del punt de vista molt lúdic, no reglat. També tenim l’aula de circ. Però per seduir el públic jove, tenim diversos cicles. El cicle platea jove, especialment pensat per a joves de 12 a 16 anys, amb entrades a cinc euros. És un dels cicles que hem anat a explicar fora perquè cada funció hi ha 200 o 250 persones de mitjana té molt mèrit. Com s’ha aconseguit? A base de molts anys. I després també és important que els menors de 25 anys poden tenir les entrades al Toc a sis euros. Busquem que la gent tingui fàcil venir al teatre. El jovent té complicat destinar un pressupost a teatre. Probablement és l’últim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona