Cultura

El gros mossega més

James Ellroy, un dels novel·listes actuals més valorats, dins i fora del gènere negre, va rebre ahir el 13è premi Pepe Carvalho en el marc de BCNegra 2018

“Soc el rei de la novel·la criminal. He escrit dinou obres mestres!”, exclama eufòric James Ellroy
“El present no m’importa una merda. Sempre he viscut i visc en el passat”, diu el de Los Angeles

El leitmotiv del festival BCNegra 2018 és Gos petit mossega. James Ellroy ens empeny a afegir-hi que el gos, si és gros com ell, encara mossega més. Passa una mica del metre noranta, l’anomenen “el gos diabòlic de la novel·la negra nord-americana” i quan parla sovint gruny. Intimida. I tothom fa cas de la recomanació prèvia de no preguntar-li res sobre el present ni sobre la seva vida privada. Per això resulta enigmàtic quan explica: “Durant dos anys he estat un gos ferotge lligat a una estaca dins d’una habitació fosca i freda, i ara m’han deixat lliure i estic disposat a perseguir tots els gats que em passin per davant... Grrr!”

Ahir al matí va oferir una electritzant roda de premsa, al vespre va rebre el 13è premi Pepe Carvalho al Saló de Cent de l’Ajuntament i avui serà entrevistat per la periodista Anna Guitart, a les 19.30 h al cinema Aribau. A les 21 h es passarà el film La Dalia Negra, dirigit per Brian de Palma i basat en la novel·la homònima d’Ellroy. Queda dit.

El nou comissari de BCNegra, Carlos Zanón, va obrir la roda de premsa comentant que, “quan entres en un llibre d’Ellroy, es converteix en una lectura obsessiva, ja que no et pots escapar de la seva prosa, del thriller torrencial, dels grans puzles de personatges i d’emocions que contenen”.

Nascut a Los Angeles el 1948, James Ellroy està marcat per un fet sobre el qual pivota tota la seva obra, i la seva vida, d’alguna manera: l’assassinat irresolt de la seva mare quan ell tenia deu anys. Entre aquest trauma i l’inici de la seva resurrecció convertit en escriptor de raça, hi ha un llarg recorregut, amb parades en la delinqüència, l’alcohol, les drogues, la presó i la vida al carrer, sense sostre.

El millor per conèixer de primera mà la biografia d’aquest autor és llegir Mis rincones oscuros, que acaba de publicar Penguin Random House. La mateixa editorial està reeditant tota l’obra d’Ellroy, que inclou títols com ara La Dalia Negra, L.A. confidential (també duta al cinema), El gran desierto, Jazz blanco, Seis de los grandes, Perfidia...

Ellroy comença disparant amb calibre gros, amb tarannà teatral i música de fanfàrria. El seu comportament imprevisible, potser histriònic, però divertit (fins i tot canta), es fa evident en la manera de vestir, eclèctica i personal: barret blanc, corbatí blau i verd, camisa rosa, americana de quadrets granats i negres, texans clars i botes marrons noves. “Bon dia, lladres, delinqüents, pederastes, prostitutes i tota la fauna d’aquesta ciutat. Soc el rei de la novel·la criminal. He escrit dinou obres mestres!”, brama entre rimes i escarafalls irònics.

“No hi ha manera que em donin el premi Nobel, però se me’n fot; prefereixo el Pepe Carvalho... Tot i que no estigui dotat amb dos milions de dòlars lliures d’impostos... Si ara espereu un discurset reflexiu sobre l’actualitat, ple de sensibilitat cap als oprimits del món, us heu equivocat premiant-me.” Mossega, però va de cara.

La seva obra, de to fosc i estil sec, sempre està ambientada a Los Angeles i a mitjan segle XX. “El present no m’importa una merda. Sempre he viscut i visc en el passat. Quan tenia set o vuit anys, llegia els números de la revista Life que parlaven de la Segona Guerra Mundial. El passat no té cap mena de representació en el present, es representa a si mateix i no influeix en el present.”

És un autor de novel·les llargues plenes de personatges, i sovint utilitza “homes dolents enamorats de dones fortes”. “Les dones, en les meves novel·les, són uns personatges que no veus gaire però que mouen els fils de les històries que explico”, diu.

I quina és la seva rutina com a escriptor? “Per exemple, per a Perfídia, vaig omplir més de set-centes pàgines [l’obra final té poc més de set-centes pàgines] amb notes, idees, apunts... Amb això vaig crear l’esquelet de l’acció i vaig començar l’enorme feina de posar ordre a tot plegat i desenvolupar els personatges.”

Analfabet informàtic

No cal fer-li la tòpica pregunta de si escriu a mà, amb l’ordinador, a màquina, si dicta... Ell mateix ho diu: “Tot a mà. Mai he tocat un ordinador. Soc un analfabet informàtic.” Per això, un cop té un primer esborrany, a mà, una tipògrafa ho passa en net i ho envien a l’editorial, que li fa suggeriments, i ell n’accepta alguns i en rebutja d’altres. I li ho publiquen.

És un home molt primmirat amb el que fa, però no es pot controlar tot. Per exemple, sobre les traduccions comenta, mostrant dos dits encreuats: “Confesso que és un acte de fe, de confiança en les editorials, i prego perquè tot surti bé. Ara estic molt satisfet amb Penguin Random House, però a Ediciones B la feina va ser mala, mala”, diu en castellà, idioma que ja ha utilitzat més cops amb to bromista.

És evident que s’hi dedica amb tota l’ànima i per això menysprea els autors que escriuen novel·la negra en el temps lliure: “No publiquen res que valgui una merda. A més, per a ells, la literatura de veritat és l’altra i tracten la novel·la negra com si fos de segona categoria perquè es pot escriure els caps de setmana. I és a l’inrevés: la literatura negra és de primera classe i la resta no val res!”

Ja ha visitat uns quants cops Barcelona, però admet que no coneix el personatge que dona nom al guardó honorífic que rebrà ni el seu autor, Manuel Vázquez Montalbán: “N’havia sentit a parlar abans de rebre el premi, però no he llegit cap novel·la seva. Ara és una bona oportunitat per comprar-me’n i llegir-ne alguna... Amb els diners que em donaran.” Torna a fer broma amb els diners, i cada vegada que pot insisteix que es comprin els seus llibres. Potser és un estigma de l’època en què va malviure pels carrers de Los Angeles, però els diners li agraden. I què més? “M’agrada la música clàssica –en especial Beethoven i Wagner–, el jazz, els gossos, la boxa, la història dels EUA i els grans felins com ara jaguars, tigres i panteres. I, per associació, m’encanten les dones.”

James Ellroy, un gran, en tots els sentits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.