Memòria històrica
Girona obre els expedients de depuració del personal municipal del 1939 al 1945
El web, pioner a Catalunya, evidencia “la maquinària repressora” del primer franquisme
Marta Madrenas destaca que recorda els moments actuals
El 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Girona, al consistori hi havia 270 treballadors. Una de les primeres accions de les autoritats franquistes va ser la depuració del funcionariat per assegurar-se així una administració totalment afecta al règim. I a quatre dies d’haver entrat les tropes, del 8 al 16 de febrer, es va obligar a fer omplir als empleats municipals uns fulls d’adhesió al Glorioso Movimiento Nacional, en els quals havien de fer constar també la seva actuació durant la Guerra Civil espanyola. Primer se’ls va obligar a jurar fidelitat i després determinar si eren afectes o no al règim. En total es van sancionar 75 treballadors (70 homes i cinc dones), amb càstigs que van anar des dels tres mesos de suspensió de sou i feina fins a la pèrdua total dels drets. Ara, per primer cop, la documentació d’aquests expedients es pot consultar digitalitzada i oberta a tothom en una pàgina web que l’Ajuntament de Girona, a través del Servei de Gestió Documental, Arxiu i Publicacions (Sgdap) , ha creat en una iniciativa pionera a Catalunya, ja que a més s’inclou informació sobre els judicis sumaríssims i els afusellaments a la ciutat, documentació que ajuda a contextualitzar la repressió a les comarques gironines.
Acatar la legalitat
L’alcaldessa, Marta Madrenas, va posar èmfasi en com “d’extraordinàriament efectiva” va ser “aquella maquinària repressora”. Per Madrenas, “aquesta burocràcia perfecte que va vestir-ho tot de legalitat” té paral·lelismes amb l’actualitat i en “la diferència que hi ha entre la legalitat i la justícia”. Així, el cap del servei d’Arxiu i Publicacions, Joan Boadas, va recordar que als funcionaris se’ls va obligar “ a dur a terme actes d’acatament i submissió a la legalitat”. Boadas també va destacar el valor que té la documentació com a matèria primera per a la memòria tot citant la frase de Xavier Antich que presideix el web: “Només hi ha una cosa pitjor que l’oblit. No saber què s’oblida.”
Al web Girona. La repressió del primer franquisme hi ha els expedients del funcionariat que el règim va sancionar amb criteris tan arbitraris com ara el fet d’haver posat els noms de Llibert o Harmonia als seus fills, tal com destacava la tècnica de l’Arxiu Municipal de Girona, Anna Gironella. El cap de la secció de Gestió Documental i Arxiu, Lluís-Esteve Casellas, va recalcar, a més, que el web és el primer a encreuar dades de diferents fonts, com ara les publicades a l’Arxiu Nacional de Catalunya sobre els expedients sumaríssims del franquisme.
