Patrimoni

L’inici de la repressió

Es va sancionar un 24% del personal de l’Ajuntament gironí

Es fa pública la documentació del jutge instructor per a la depuració dels empleats municipals

El 17 de maig del 1939 comença la depuració dels empleats

Elvira Ruscalleda Maymí, de 32 anys, era empleada dels urinaris de Sant Agustí. Com tots els treballadors municipals, va haver de jurar fidelitat al nou règim. Quatre dies després que les tropes nacionales entressin a Girona, el 8 de febrer del 1939, una de les primeres accions de l’Ajuntament franquista va ser fer emplenar a tots els empleats uns fulls d’adhesió al “glorioso Movimiento Nacional”, en els quals havien de fer constar la seva actuació durant la guerra. “Me hallaba en el pueblo de San Daniel e hice acto de acatamiento y adhesión entusiasta, cuando su entrada en nuestra inmortal ciudad”, figura en la declaració jurada d’Elvira Ruscalleda davant del jutge instructor de la depuració de funcionaris municipals, el tinent de la Guàrdia Civil retirat Salvador Campillo Ballester. En el plec de càrrecs, se l’acusava d’esquerranosa, “de ser partidària de la causa marxista i compartir-la” i d’haver insultat persones de dretes “pel sol fet de ser-ho”. Segons un informe de la Comissaria de Vigilància, simpatitzava amb els rojos i havia assistit a reunions de la CNT amb el marit. Com a testimoni, el metge Narcís Figueras va declarar, el 4 de gener del 1940, que coneixia Elvira Ruscalleda des de feia “uns sis anys”, que mai havia vist que mostrés “tendència a tenir idees marxistes” i que, durant “el període roig”, li va manifestar “interès per la causa de Franco”. El farmacèutic Miquel Franch, el 4 de gener del 1940, també va testimoniar “bona conducta”. El jutge la va sancionar amb un any de suspensió de sou i feina. Elvira Ruscalleda netejava els urinaris a 25 pessetes per setmana.

Ruscalleda figura en la llista de cinc dones i setanta homes, personal de l’Ajuntament de Girona, sancionats per les autoritats del règim durant el primer franquisme. El seu cas, amb un expedient que comença l’agost del 1939 i que acaba el gener del 1940, és prou il·lustratiu del que va significar la repressió. Per primer cop, els expedients de depuració del personal municipal es poden consultar en el web, oberts a tothom, una iniciativa pionera de l’Ajuntament de Girona, a través del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (Sgdap) .

Material sensible

La memòria històrica és material sensible, perquè en la documentació es detallen noms, cognoms i adreces no només dels afectats, sinó també dels testimonis proposats, així com les denúncies presentades per altres conciutadans, cosa que evidencia la complicitat amb la repressió. A més de l’expedient d’Elvira Ruscalleda, hi ha el de Josep Maria Jaumeandreu Quintela, oficial administratiu; Enric Lladó Ribas, empleat de la central elèctrica; Josefina Maresma Padrós, empleada de la neteja de l’escola Bruguera; Carme Nicolau Torras, també empleada de la neteja del Bruguera; Josep Cantó Prats, mestre de música; Àngel Bartomeu Palacios, escombriaire; Francesc Berga Triadú, conserge de La Caritat... A la llista hi ha escombriaires, mestres, dones de la neteja, agents de la Guàrdia Urbana i vigilants de la brigada, i les sancions proposades anaven des dels tres mesos de suspensió de sou i feina fins a la destitució amb pèrdua de tots els drets. La finalitat era destituir els desafectes. Els expedients recullen les providències i les diligències efectuades pel jutge, la declaració jurada o interrogatori de l’afectat, la seva ratificació, les declaracions dels testimonis, les denúncies i els informes de la Guàrdia Civil, de la Comissaria de Vigilància i Investigació i de la delegació de la FET y de las JONS. En alguns casos, els tràmits es van allargar fins al 1953.

LES XIFRES

261
expedients
de depuració es van obrir durant el primer franquisme. Van afectar 236 homes i 34 dones.

LES FRASES

75
funcionaris
(en concret, 70 homes i 5 dones) van ser sancionats a l’Ajuntament de Girona.
510
persones
van ser afusellades al mur sud del cementiri de Girona entre el 8 de març del 1939 i el 19 de gener del 1945.
69
afusellats
en un sol dia hi va haver el 28 de juliol del 1939. L’únic que va ser afusellat sol va ser Carles Rahola, el 15 de març.
Se’ls obliga a fer actes de submissió a la legalitat
Joan Boadas
CAP DEL SERVEI D’ARXIUS I PUBLICACIONS
La maquinària repressora va ser extraordinàriament efectiva
Marta Madrenas
alcaldessa de girona

Població callada i atemorida, i sense premsa

G.Busquets

El 4 de febrer del 1939, les tropes franquistes van entrar a Girona. Des de feia setmanes, la ciutat era lloc de pas per a milers de persones que fugien direcció a França, camí cap a l’exili. Tement la venjança dels guanyadors, molts gironins s’afegien a aquest camí. L’1 d’abril es va declarar la fi de la guerra. La repressió del primer franquisme va voler convertir la població en una societat callada i atemorida. Ser sospitós de tenir idees desafectes o ser familiar d’algú que ho fos podia significar ràpidament el rebuig social i un càstig oficial. Per això, en molts àmbits, s’autoimposa el silenci.

El silenci també es percep en la premsa, inexistent durant tres mesos. L’última edició de L’Autonomista, el diari d’esquerres dels germans Carles i Dàrius Rahola, és del 25 de gener del 1939. Són dues pàgines dedicades a l’estat de la guerra. Aquells dies de finals de gener, l’aviació italogermana –aliada dels franquistes– bombardejava la ciutat i preparava així l’entrada dels nacionales per començar la repressió. L’última edició de Front és del 24 de gener del 1939. El titular de portada, Fermesa, no amaga certa sensació de derrota tot i la crida que fa: “Tots junts salvem Catalunya, i així salvem també la República i la independència d’Espanya! A les armes! Catalunya i endavant!” El 17 d’abril del 1939 apareix El Pirineo, el diari del franquisme. En portada, s’hi pot llegir una llista dels gironins morts i desapareguts del bàndol nacional. I un editorial en què destaca que vol “ser, en pensament i acció, la veu de la ciutat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda